Canicross de les Gavarres (04-14)

Familiar. M'agraden cada cop més aquest tipus de "curses" en les que quatre gats ens apleguem per a fer allò que més ens agrada. De fet un circuit de poc més de 7 km. de corriols, tampoc dóna per aplegar tants corredors de muntanya i menys si els que hi anem tots ho fem amb gos, sempre que del que es tracti sigui el gaudir de la competició i de l'entorn.

Madremanya és un petit poblet a cavall entre l'Empordà i el Gironès. Amb el massís magnífic de les Gavarres pel mig, que ens obre moltes possibilitats als corredors. Aviat em tocarà fer la Transgavarres pel meu compte, avui he vist més clar que aquest entorn es mereix una visita imminent per a deixar-se trepitjar bé. Malgrat ser conegut aquest poble i d'interès turístic local, ni el trepitgem pràcticament vist que les intencions amb la família no ens ho permeten. De fet arribem tard a recollir el dorsal, quan tothom està escalfant, un quart d'hora abans de la sortida. Ufffff.....quin estrés i només falta el Ringo esverat amb ganes de menjar-se el món ! Sort que no hi ha ningú al lloc d'inscripcions ni demanen res especial. Així que sense escalfar ens presentem a la sortida, maleïnt-me doncs això no ho puc fer vist l'estat físic actual, amb la tendinosi als Aquiles i coneixent que no sóc bo pels circuits ràpids. Malament !

La sort que té aquest canicross és que en la seva primera edició ens apleguem només 40 competidors, amb el que significa en quan a una sortida més "relaxada" en quan a l'estrés caní. El Ringo ho porta fatal això, vaja, com la majoria pel que vaig veient. Flipo en veure com algun gos queda totalment desconnectat de la situació, tant tranquil mentre al voltant hi ha la tradicional cridòria que podria presagiar una imminent batalla campal si no fos pels arnesos i la força humana. Total, que s'avança i tot la sortida. Som-hi, tercera experiència aquesta temporada i ja en portem 5 des que ens vam iniciar l'any passat. Llençats com a coets, no hi ha alternativa quan tens un gos aplicat, si el que no vols és ser carn de l'asfalt i trepitjat per algú fàcilment. Aprofito cames doncs i ens col·loquem entre els 7-8 primers. Amb sorpresa al cap d'uns 200 metres agafem un corriol estret, tècnic, en baixada, complicat, poc fressat, on és impossible avançar. Un company cau pel davant i el del darrera queda mig enganxat. Per sort ens en sortim bé i els avancem. S'escapen pel davant mentre fem grup pel corriol, darrera de'n Toni, excel·lent competidor que s'acostuma a disputar la categoria de Veterans B amb el meu company de club, i que em crida sempre l'atenció per córrer amb un gos molt semblant al meu.

En iniciar la primera pujada atrapem la Inés, primera fèmina per uns instants avui, amb permís de l'Olga, qui ja em va guanyar a Sant Llorenç Savall. No aconseguim atrapar-la però fins ben amunt. La pista no para de picar amunt, amb algun descans però aguantem bé el ritme malgrat no ser la nostra zona. No ve ningú més pel darrera i això m'anima a no defallir. Prenem nous corriols interessants que sempre ens van molt bé i en un no res comencem la segona i última pujada forta del dia. Déu-n'hi-do !!!  Només es pot pujar caminant i com que el Ringo "passa" olímpicament de tibar en pujades com sempre, em toca a mi fer la feina. I és clar, pel darrera ja n'arriben 3 en un no res: l'Olga ens passa com un llamp, i els demés aconseguim arribar a dalt amb uns metres de distància. En arribar en territori "neutral" la meva envergadura torna en si i aconseguim augmentar distàncies. Ens acostem a l'avituallament i prevec una parada per veure el gos vista la calor que carda per allà dalt. El Ringo s'acosta a les garrafes però passa de llarg, penso que té ganes de canya i el vec bé. Com que ve baixada lenta, decideixo forçar. En deu minuts hem d'arribar.

I aquí comença el festival, on ens compenetrem d'excel·lent manera, millor que mai. Jo jugant-me el físic per uns corriols molt tècnics i el gos llençat avall sense treva. M'empasso alguna que altra branca i les patinades es succeeixen amb encert, com ens ho estem passant !  Vist que es fa molt difícil que algú ens atrapi ja pel darrera, penso en els de davant i de sobte ens trobem amb l'Olga, que baixen lents vist suposo la perillositat del corriol. Avancem sense pensar-nos-ho i aprofitant que ens cedeix el pas. Seguim amb força en entrar a la pista, la baixada és nostra. Pas per la riera i darrer quilòmetre curt en pujada fins a l'arribada, on ens ho deixem tot perquè no ens atrapi la primera fèmina vist la facilitat que té en passar-nos en pujada. Aquest cop es decanta a favor nostre. Arribem cinquens, amb menys de 40 minuts i em sento molt content i felicito repetidament al Ringo pel seu paper, doncs no m'esperava que els primers ens traguessin tant poc temps, comparat amb altres cops. Avui he pogut comprovar doncs que els circuits tècnics ens senten millor.

L'avituallament en l'arribada és ple de coques casolanes, quina gana fan venir. Em lamenta però veure el company Josep entrar amb la costella enfonsada i lamentant-se de valent, mentre fa camí cap a l'ambulància. Una estocada inoportuna per aquells corriols, tant fàcil d'emportar-nos qualsevol de nosaltres, avui li ha tocat a ell. Per moments et quedes pensatiu en com de perillós pot arribar a ser aquesta modalitat esportiva, on a vegades descontrolem la situació. Tots hem caigut un o altre cop i ens hem empassat branques. Esperem no sigui gaire greu. Ens acomiadem així de la temporada canicrossera, a l'espera d'estrenar-nos en categoria a principis de l'any vinent. Ja ens toca pujar algun podi, encara que sigui el de veterans !

enllaç al web de la prova