De poble

Ser de poble, allò tant habitual antany que va anar minvant, amb el creixement de les grans ciutats industrialitzades. A la vegada, allò que darrerament amb les noves modes i tendències d'aversió al món rural i al medi ambient, ha tornat amb força. I és que "ser de poble" som molts els que considerem que ha passat a ser d'un possible comentari groller a un enorgulliment. Un terme recuperat "recentment" i en auge doncs, malgrat moltes famílies ho haguessin pogut predicar durant molts anys fa dècades.

La tranquilitat, l'obertura dels espais, la gent propera, la gentilesa i afany per la vida que s'hi respira, acostumen a ser fets comuns en aquests petits nuclis de vida. Quatre carrers prendats d'història, botigues tradicionals, la plaça de la vila, gent gran sentada i fent-la petar a la vorera, la canalla jugant i donant vida als carrers, accessos amb arbres majestuosos a les entrades, masos centenaris a les afores, flaires de natura. Tot plegat pot semblar un tant bucòlic, amb les seves limitacions i objeccions però. Al voltant s'hi descobreixen unes urbanitzacions que sovint han crescut de forma poc planificada, mal urbanitzades valgui la redundància. Habitants que busquen encomanar-se d'aquest benestar, sense renunciar però al poder viure en un espai més ampli que els ofereix l'entorn rural. El poble els crida, la ciutat els angoixa. No acaben de ser de poble però els atrau i encaixa el fet de formar-ne part, ho difonen ben ufanosos.

Ser de poble és sinònim de ser observat. Si n'ets d'arrel, se't saluda i saludes fàcilment. Hom no pot passar gaire desapercebut i és fàcil que els seus habitants convisquin amb la necessitat de saber i opinar de tu i de tothom. Si n'ets d'adopció convius igualment amb aquesta curiositat escampada, però en un altre nivell. Poden arribar a saber ben poc de tu, jugues amb avantatja.

Deixem enrere aquelles velles històries i anècdotes que ens explicava amb recança la gent gran sobre el seu poble quan érem vailets. Difícilment ho podrem reviure. Però amb tot, hi haguem nascut o no, mai perdem l'orgull cada dia en arribar i entrar als nostres carrers, quan mirant-nos de reullada pel retrovisor del cotxe ens diem  : " Sóc de poble ! "