Caminador errant

Q uan la vida es gira de cara, o dóna l'esquena, tant és. Res el torna enrere, una tempesta que altera i obliga. Possibilitat de retorn ? Massa esforç, hi renuncia. Tot, el món, convertit en una amenaça, el present perd interès. Res !

Allà, endins seu, cerca el motiu. Allò, que complica el viure. Pensaments, accions, passat i ganes de futur, interactuen. Ho porta en vena, quelcom no rutlla, i treu la son. Necessita pau íntima però no arriba. Deslliurar-se'n !

Recorda, pensa, cerca perquès, s'amaga près de desesperació. Voluntat de.....


El despertador lleva a la mateixa hora, segueix desganat.
Què ha fet malament, què s'ha escapat, què ha de fer ?
Un nou dia, que passi ràpid. La rutina esclava.
Mai més podrà tornar enrere, com deia la cançó. Potser si.
No hi creu, és lluny i carregós.
Compartir-ho ? Impossible, és ell i el seu món.
Ho explica i li expliquen quant espera sentir.
Encara s'hi endinsa més i se'n sent més culpable. I esclau.
La vida avança, ell resta inert. Profund en excés.

Escriure, llegir, passejar errant, observar l'entorn, meditar. Pocs fets.
Perquè ? Covard per a decidir i actuar, amb una forma fàcil de viure: 
la zona de comfort. Anhela
 la vitalitat que ha fugit, aquella inquietut que movia móns. L'ànima desposseïda.
Sembla al seu abast, a moments la percep a prop! la llum és a tocar, més, de
sobte fuig, s'ensorra tot de nou. Allà abatut, alça el cap
, mira cap un altre costat i ... veu quelcom. La sortida ? Arriba el canvi