Vallès Drac Race (10-14)

A darrera hora, però on-time. Des del maig que no em posava un dorsal i això costa de portar bé ! La Drac Race, de recent constitució, era una bona opció per retornar de vacances amb algun objectiu. I més sabent la quantitat d'amics que s'hi aplegarien, però des d'un primer moment descartava per diferents motius. 2 dies abans m'acabo animant al veure combinació amb la família, porti l'entrenament que porti que evidentment és molt poc i sense tirades llargues.

El dia es lleva bé, fa més aviat caloreta i això com sempre, no m'agrada. Sé que fàcilment avui no serà el meu dia, són masses anys corrent. Ens acostem a la sortida amb el Carlos i el Cristian, companys del club i que tenen bona part de culpa que prengui part en aquest trail. També és clar, el Xavi, company incondicional que fa setmanes que la prepara i sempre és una garantia el poder sortir plegats amb ell. I uns quants coneguts més corrent, l'Isma que s'estrena en aquest món d'una forma immillorable, els Jordis Garreta i Soler, tots 2 fa uns anys em seguien pel darrera i ara em passen la mà per la cara de quina manera...la Susanna que acaba fent 3ª de la general, el Rafa, el Sellarès que s'ha passat per moments a la muntanya, el Just que com no, acaba guanyant. I gent de Terrassa a l'organització, gràcies Eva per tot !  Sortida puntual i tranquileta si comparem amb la dels Matxos. El grup es va estirant entre els camps de l'Egara i en el pas per Matadepera. Els del club per davant, avui ja els he dit que no m'esperin com a Bilbao, i el Xavi al costat a ritme. Em trobo bé i anem fent. Molts voluntaris als trencalls, el Toni Garcia que espera els 3 fills que venen pel darrera, el Toni Bros, el Ferran, la Judit Casas, el Badiella, l'Amadeu, el Crisan, el Jordi Miguel, l'Oriol.....es nota que correm a casa ! Això sempre ajuda i anima. Pas per Coll de Grua, les Arenes, Vall d'Horta, el LLor i pujada cap a Sant Lleir. Sorprès perquè no ens avança gent qüasi bé, ningú en la forta pujada del GR tampoc. Baixada cap a Mura i meitat de camí superada, m'ha costat però arribar el darrer quilòmetre. No m'agrada gens aquest petit defalliment. Anem dins els 50 primers ens diuen. L'entrada al poble em porta molts records de Trailwalker, aquell dia si que anava ben petat.

Per més que begui i mengi, em costa recuperar. Estic començant a notar l'efecte de la deshidratació un cop més. No hi ha manera d'aprendre'n per més que vagi experimentant. Sortim i de camí cap al Puig de la Balma, el Xavi s'avança i el crido perquè no m'esperi. He de fer la meva pujada i esperar el miracle un cop dalt per mirar d'atrapar-lo llavors. A mesura que passen els kms. vec que em segueix costant tirar endavant i agafar ritme. Agafo doncs petits objectius i així anem fent amb algun que altre corredor que avanço. No aniré tan malament penso. Fa calor i vaig bevent i prenent algun que altre gel, però em conec prou i sé que el que m'espera no és bo. Collet Roig, Puig Andreu, Coll de Boix, Tres Creus, Castellsapera, Collet Estret, Pou de Glaç.....hauré passat centenar de vegades  per aquí i sempre bastant més àgil que avui. No em puc queixar però, no venia motivat ni entrenat, i estic disfrutant del dia i tampoc patint tant com em tocaria. Els dits dels peus fan mal, és la primera tirada llarga que faig amb les bambes noves, per sort no va a més encara que acabaré canviant algunes més de nou. Superem el Turó de la Carlina i atravessem la temuda carena dels Caus Cremats, sota un sol de justícia. Desitjo més que mai l'arribada al darrer control de la Riba, em cal aigua, remullar-me, l'isotònic ja no ve de gust i per oblit, el suero s'ha quedat a casa. Remullada i som-hi. Intento engrapar uns fruits secs però no puc empassar-los. Darrer gel i avall per la Diagonal. Sembla mentida com es pot arribar a córrer quan coneixes els indrets, avanço un parell de "cadàvers" que van força petats, molt pitjor que jo ! Des de la Carlina que no m'avança ningú. Tot i així sé que aquest no és el ritme que hauria de dur, el meu lloc és més endavant, amb el Xavi que avui s'està sortint i m'acabarà prenent més de 20 minuts. Darrers corriols, el Sanatori i de nou els camps de l'Egara. Terrassa "mon amour", quin arc més bonic d'arribada i quines senyoretes més boniques m'esperen uns metres més abans per acompanyar-me.

5h. 53m. per fer 48 km. de pur trail com m'agrada. És el que hem escollit aquesta vida. Més de 40 corredors per davant i el Just amb 1h. i mitja menys ! Només arribar acuso l'esforç dels darrers quilòmetres i em venen les nàusees, que per sort queden en res. Acabarem gaudint del dia magnífic, ara si que l'agraeixo, hi ha un bon muntantge de paradetes i activitats a l'arribada. Bona opció per la família i per fer migdia. Estic content malgrat tot. He gaudit i agafat forces per pensar en la propera, aquest cop prop del Ringo suposo. Avui ho hagués passat molt malament.

web de la cursa