Montserrat, plantant vida

Recordo, vagament, una veu a cops pesada,
insistint en acabar-se la llet a casa:
"Guardeu els tetra-briks !"
Les iaies s'abocaven a col·laborar en la causa.
Piles d'envasos de suc i llet, de totes les marques
i d'olor gens agradabla, tot s'ha de dir.

Aquelles bosses de pinyons i glans, fruits de tardor
ben triats per tamany i maduresa.
Safates de plàstic demanades al fruiter,
sobre falques de fusta i totxana.
Terra ufanosa, rica, ben triada:
una recepta amb tots els ingredients.

Ens ensenyaves amb passió,
una temporada rera l'altra,
com es plantaven aquelles llavors de vida.
Amb poca terra al damunt i dos forats a la base de l'envàs.
Potser dos centenars n'arribàvem a plantar de cop.
La família encuriosida amb el tema, despertant passions.

Recordo, vagament, un terrat plè de caixes
amb brots tendres, una fàbrica de vida i oxigen.
Triaves els plançons i els replantaves.
Regàvem a diari a l'estiu, menys a l'hivern.
Escorrenties d'aigua fangosa arreu i
dragons espantats fugint de la mullena.

Passaven els anys, mínim un parell,
i arribava el relleu. Caixes escala avall
amb arbrets de poc més d'un pam
que afrontaven una nova etapa sols,
a viure el repte biològic del transplant.
Veure'ls marxar era un moment digne, d'orgull.

Aquí a Montserrat, ja sense tu,
vàrem plantar la teva darrera collita.
Fa força anys vàrem aprendre
com fer el forat, plantar aquell tetra-brik,
tapar la base amb herba i marcar el voltant amb còdols.
Un curt moment per a un llarg treball previ.
Plè de valors i de sentiments.
Són molts els que han perdut la lluïta aquests anys,
també molts aquí continuen, germanet,
arrelats a la vida que ens vas deixar.
Allà on creixin un pi i una alzina plegats,
alçarem el cap i us veurem a vosaltres dos.
Fins sempre parelleta.