Tres curses, una setmana (12-14)



Dos mesos i mig sense penjar-me un dorsal. És el que té la vida del corredor. Tant et poses a fer curses com te n'oblides, la motivació i estat d'ànim hi tenen molt a dir. I així és com vaig tancar l'any, amb un petit repte de 3 curses en una setmana, lluny de buscar el millor nivell competitiu ni de coleccionar curses. Només diguem-ne perquè em venia de gust fer-ho al costat dels meus. Les festes de Nadal són una part del calendari que m'agradaria passar ràpid, sinó fos per la il·lusió de la canalla, per acostar-te a la gent que estimes i pels dies festius. I fer curses i entrenaments t'ajuda en certa manera a plantejar les festes d'una altra manera.

CURSA DEL BOLET (Ullastrell, 26 de desembre)

És tradició per Sant Esteve acostar-se al poblet veí per saludar als amics i córrer pel circuit del Bolet. Ja hi he vingut una pila d'anys i més que ho faré mentre pugui. Motivat per la presència alhora de força gent del club decideixo doncs fer-hi cap. El primer que em sorprèn és com s'ha professionalitzat la cursa, passant de ser una certa trobada informal entre amics, sense crono, ni arcs inflables, ni xips i amb inscripcions el mateix dia, a una cursa com qualsevol altra. Escalfem fent unes quantes voltes pel camp de futbol amb els amics, com s'acostumava a fer en anteriors edicions per a treure's el fred. No vinc pas entrenat per a competir en distàncies curtes, només he fet un dia de sèries, el Ringo en té bastant la culpa doncs com a mi, prefereix córrer per muntanya que trepitjar asfalt. Me la plantejo però amb ganes, vist que em trobo bé, que la conec pam a pam, i que estic envoltat de diferents companys del poble amb un nivell similar.
Sortida i arrenquem a córrer a ritme frenètic, tot planejant per la carretera mentre anem agafant posicions. Els muscles de les cames van a cent per hora, no hi estan gaire avesats últimament, malgrat rendeixen a la pefecció. Aguanto el ritme i posicions com puc, i també ho faig en la baixada cap al Bolet, un descens per pista on és fàcil fer-se mal si no vigiles. Així arribem cap a meitat de cursa, planejant la part de baix i empaitant al Kilian, amic del club. Per darrera m'atrapa el Raul, amb qui vam compartir marató aquest any, i veient que tinc forces decideixo el que no tinc per costum i és jugar-me-la a la pujada tot avançant. Em sorprenc veurem així tot i no fer els deures últimament, deuen ser els torrons i el cava d'aquests dies. En un no res tornem a ser dalt la carretera, i acabem de fer el darrer dels 6 quilòmetres de cursa amb el Raul, qui no s'ha desenganxat de mi. Entrem en poc més de 24 minuts, a 4 pelats el km. Bé !!!  Després mirant classificacions m'adono que cada cop queda més gent per davant, si repasso la meva participació d'altres anys, tot i mantenir el crono pràcticament. Com puja la canalla... L'amic Just Sociats segueix guanyant la cursa com cada any, i després de fer-ho també el dia abans a la tradicional pujada a La Mola. Un dia més per a una cursa més.

CANICROSS DE SANT SILVESTRE (Sant Esteve de Palautordera, 28 de desembre)

Aquest era el repte que m'havia plantejat de feia unes setmanes, i més amb l'alicient de la presència també d'un Canicross infantil. Primera canicrossada de la temporada després de deixar-ho a Les Gavarres la primavera passada amb un bon regust de boca. Hem seguit entrenant la disciplina amb el Ringo i encara que ens quedi molt per millorar, ens ho passem prou bé i no ho fem pas malament. Ell segueix estressat per l'ambient en aquest tipus de curses, per això no decideixo fer-ne gaires.
Ens acostem doncs a la sortida, aquest cop fent llevar aviat tota la família. I com era de preveure arribem més que justos de temps, sense que pugui escalfar en condicions ni passejar bé el gos. Dues errades de principiant que en Canicross es paguen, i per si fos poc, se li ajunta el fet que no puc ser al brieffing-reunió de corredors on s'explica el format de sortida. Resultat: un petit fracàs i desencís. Si venia animat després de veure el meu estat de forma al Bolet feia un parell de dies, de seguida em vinc avall en veure com en apropar-me a la sortida, ja havia sortit feia un minut mínim la mànega de corredors agrupats per dorsal que m'havia tocat. Total, a callar i a córrer, menys estrés pel pobre Ringo penso també. Comencem els primers metres travessant una riereta i fangar, pel mig, sense compassió i avançant a tot drap treient ràbia. No passen però gaires metres que de seguida es queixa el peronè, totalment previsible després del mínim escalfament. Això ens condicionarà la resta de cursa, doncs el circuit planeja tota l'estona i la velocitat precisament no és el que millor li convé al meu muscle queixós. Vaig fent bastant atabalat doncs per l'errada en la sortida, i m'avança una noia amb qui hem tingut altres disputes en anteriors curses i jo m'he de limitar a veure com s'apropa encara més gent pel darrera. I si encara no estigués prou agobiat, falta que el Ringo s'aturi a fer la seva caqueta i que badem en un trencall confós de senyalització, per acabar d'arreglar el dia.
Desitjant que s'acabi ràpid, afrontem els darrers dels 7 quilòmetres guanyant alguna posició sense més importància. A l'arribada m'aturen per fixar-se en la llufa que m'he penjat al darrera, aprofitant el dia dels Innocents i que hi ha convocat un premi per al corredor més picant. Ni el crono ni la classificació tindran més trascendència per nosaltres avui, una cursa més i prou.
Aprofitant que han vingut uns amics del poble per a estrenar-se també en el Canicross infantil, canvio ràpidament el xip i m'aferro a la il·lusió de l'Anna i la resta de canalla.Arnesos, mosquetons, cordes...tot preparat per plantar els 3 nens a la línia de sortida. L'Anna li té moltíssimes ganes al tema, feia temps que m'ho demanava, així que ja ens teniu allà, amb només 8 participants però amb molta il·lusió. Tot i confiar en l'avantatja que li suposo el córrer amb el Ringo, no crec gaire en les seves possibilitats vist que corren nens de fins a 15 anys. Sortida i som-hi !
Em sorprèn veure-la cridant: "Vinga papa!" Hem sortit els primers i ella em demana anar més ràpid en veure que freno al gos. Travessem el riuet i passa pel mig també, adéu manies. Ara si que ens avancen ja un parell de corredors bastant més grans. Avancem plegats amb el Tomàs, un gran corredor que avui ha fet podi, i que és aquí present amb el seu nen també. Ensumem doncs la tercera posició, que bé !  És un cursa curta de 1,5 km. i això ens dóna moltes possibilitats. De sobte, tombem a l'esquerra, i près per l'euforia i esforç que hi està posant l'Anna, no m'adono que acaba de caure. Tot en orris en un segon. El susto ens prèn per moments, no s'ha fet res però vol posar fi a la cursa, s'ha espantat. Ens atrapen pel darrera la resta d'amics i la mama, qui ajuda a consolar-la. Acabarem però la cursa, finalment tot trotant i amb el cap ben alt per haver-ho intentat. Ha estat una bona experiència que ben aviat segur repetirem.

SANT SILVESTRE BARCELONESA (Sant Cugat, 31 de desembre)

I per tancar l'any, em feia gràcia repetir l'experiència de fa uns anys a Sant Cugat. Aprofitant l'estreta relació que tinc amb els organitzadors, aquests insiteixen en cedir-me un dorsal vist el meu interès, així que allà anem acompanyat per la família altre cop. Ni he entrenat fent sèries ni m'atrau el meu retorn a la competició per asfalt després d'un parell d'anys sense fer-ho, però què coi, la vida és això, improvització i impuls.
Després de trobar-nos amb els companys del club i fer foto de rigor, ens queda poc temps per a fer l'escalfament com cal. A part, hem acabat de dinar just una hora i quart abans de la sortida, millor no parlar de la digestió. Són dos quarts de sis i comencem. Vinc amb les ganes justes, i sense crono, anirem per sensacions igual com fem per la muntanya. Ens situem davant junt amb el Jose, i pel darrera nostre en Kilian altre cop. Som una tripleta de ritmes similars, si no fos perquè jo el dia abans m'havia empenyat a fer una quilometrada pel Catllaràs junt amb el Javier, un altre bon amic del poble, i que evidentment m'acabaria passant factura.
Així que decideixo intentar mantenir el ritme del Jose, malgrat l'escassa digestió. Sortim per sota de 4 el quilòmetre, massa ràpid. He perdut ritme tots aquests anys i avui ho noto. Passen els quilòmetres ràpid pels carrers de Sant Cugat, plens de gent per moments. Som molts corredors i això s'agraeix. Els 2 companys pel davant des de bon principi i jo que quasi ni els vec com van avançant. Fent anàlisi de la situació, tampoc és que em vagin malament les coses. Per moments sembla que estigui aguantant el ritme de 4 minuts el km. malgrat no sigui així. Els darrers 3 quilòmetres em trobo amb forces i miro de tibar una mica malgrat costi. Esprintem i esprintem, recordo el circuit de farà uns quatre anys potser. I en arribar em sorprenc en veure que salta el minut 41 al crono, pensava que ens havien anat millor les coses... Fa més de 10 anys que no feia tant "mal" temps en distància de 10 km. Fent tanta muntanya i amb tot l'explicat, no podia esperar més. Tampoc està tant malament !

I així és com s'acaba l'any, corrent. Quina millor manera sinó ?