Projectes, desitjos....olors

Parlar de il·lusions, somnis i projectes és fer vida. Qui no s'ha aturat mai a pensar en allò que li agrada o li agradaria fer en algun moment, destinar-hi un breu instant de pensaments. No pot ser per sempre el que ho desitgem, les aspiracions i l'afany d'un mateix canvien amb el pas de les estacions. Però què passa quan l'efecte, el desig, perdura ? Li vas donant voltes, hi penses sovint, t'atrau. Fas vida però t'hi sents vinculat, a saber fins quan. Viure el misteri del què ens espera, si hi haurà canvis, o si pel contrari es mantindrà una "relació" d'atracció i prou. La vida potser et respecta i et deixa fer tranquilament, llavors costa entendre a cops el perquè complicar-nos pensant en aquestes inquietuts. La qüestió és que potser no són inquietuts, potser és quelcom més fort.

Si em poso a escriure sobre el tema és perquè hi estic ben immers. Diga'm persona imaginativa, somniadora, a cops, capdepardals ! Un projecte que m'il·lusiona, sense saber cap on va, però si el que hi ha. Amb un munt d'interrogants i un reptador camí per recórrer. Porta aires de renovació, nous aromes. Apassiona i enganxa, potser és l'inici de quelcom o potser és una parada més en el viatge de la vida. Ve de gust pensar-hi i regalar-li estones; de fet, encara que no arribés a bon port, em retro-alimenta, per dir-ho d'alguna manera. I és que és cert allò de que de tot se n'aprèn en aquesta vida. Hi afegiria que si a més del que s'aprèn és sobre una qüestió natural, sostenible, ecològica, llavors tanquem el cercle. Ve de gust participar, per minsa que sigui la participació.

I què succeeix quan comparteixes el teu desig o projecte?
Hi ha qui t'escolta i segueix pensant que ets un somniador. Li treu importància al que expliques, no li interessa gaire el tema. És massa distant de la realitat potser. És el típic amic que no li agraden els canvis i viu dins l'anomenada zona de comfort, penso.
Hi ha qui t'escolta i para molta atenció, et qüestiona. A cops fins al punt d'envejar-te pel fet que puguis anhelar quelcom amb tant convenciment o senzillament per la naturalesa i l'abast del projecte. És l'amic perillós, no saps fins a quin punt se'l vol fer seu !
Hi ha qui t'escolta, s'apassiona amb el teu desig i t'anima a fer-lo realitat, analitzant les avantatges i parts positives i treient importància als punts en contra. És l'amic de debò, encara que no sigui a cops objectiu, vol el millor per a tu.

Millor em reservo el meu, no fos cas que algú se'n prendés massa i/o li despertés alguna curiositat extrema. Potser seria bò compartir-lo ara i aquí i gaudir-ne plegats amb tu, que ara em llegeixes ansiós/a per saber més.  Però.....digues, ¿quin és el teu projecte o desig? Un consell: pensa'l, somnia'l i endavant.