D' aniversari

Fer anys és quelcom no opcional. El destí ens hi arrossega, no hi ha negociació. Quan som infants ho esperem amb candeletes, en tant que a partir de certa edat passem d'un extrem a l'altre. Sigui com i quan sigui, a qui no li agrada bufar aquella espelma o espelmes, i omplir-se de nostàlgia per uns moments acompanyat de ser estimats ?

Sols o acompanyats, a casa o a fora, discretament o sense mesura, organitzadament o de sorpresa. Cadascú a la seva manera, la raça humana és diversa. Hi ha qui fins i tot organitza festes per gossos i altres animals, convidant als de la seva espècie. A aquests si que se'ls enganxa per sorpresa sempre. Els gossos de casa mai han sabut el que vol dir la paraula "aniversari", si poc m'agraden a mi... Potser és que són com jo som d'una altra espècie. A cops ens diuen ranci, aixafatruites, i coses per l'estil. Hom no ho fa per gust ni per ser diferent, ni per discreció, crec que ho fem perquè som així i prou. Benvinguts al món divers, on caldria respectar l'esperit de cadascú, penso. Confeso que em feien gràcia els aniversaris i celebracions fins fa uns quants anys, rodejat d'amics propers i família. Ara, em fan gràcia quan veus la canalla somriure amb desmesura en ser el protagonista, quan en aquests petits moments t'omplen de sentit la vida. La felicitat i la innocència es contagia fàcilment. També són especials els moments que observes com un adult homenatjat/da gaudeix la situació de forma important. Són moments per un mateix, que es viuen com un mateix vol. Costa d'entendre però com es pot perdre les ganes de fer anys. És la vida, una manca de sensibilitat, un tant preocupant, i més quan veus que el teu voltant en gaudeix més que tu.

I perquè se'ns fan especial les dates com els 30, els 50, els 80.... ? Què tenen de diferent respecte els 26, els 32 o els 64 ? Poden ser números "populars" per ser final d'una dècada o ser els pelats del joc del Quinto. No dec ser l'únic que deu pensar el mateix, espero. I en aquest sentit, què té d'especial el celebrar que fa 365 dies des de la teva darrera celebració ?  I perquè no celebrar-ho cada 100 o 500 dies ? Em sento a cops un tant paranoic en aquest tema. Si, és clar, ens hem creat el costum de fer aniversaris cada any, és una mesura com una altra. Un petit homenatge a la raça humana, on et converteixes en protagonista per un dia, i reps algun regal, i a cop un munt de mostres d'afecció que et donen motius per seguir fent anys i adonar-te'n que hi ha algú que t'estima encara que no estigui cada dia al teu costat. És de respectar i admirar aquella persona que es mira l'agenda i el primer del dia que fa, qüasi abans de llevar-se, és felicitar la gent per les xarxes socials o via missatgeria o trucada. Una mostra d'afecte gegant per a qui ho rep.

Jo estic d'aniversari cada dia, em sento així. Sóc un afortunat ! La vida és molt generosa deixant-nos celebrar el despertar de cada matí. Una nova oportunitat cada dia per celebrar allò que ens vingui de gust, per més monòton que sembli tot plegat: celebro cada dia poder portar la canalla a l'escola, sentar-me en la mateixa taula de la feina, dinar amb la mateixa gent, passejar el gos i dormir cada nit amb els meus. És magnífic, un aniversari etern.