Cursa del Casal Familiar de Viladecavalls (05-15)

I una vegada més, prenem part de la cursa del nostre poble. Ja en van 35 edicions, darrerament gràcies a la feina dels veïns i especialment de l'amic Israel. Havia sortit les darreres 2 setmanes, tot mirant de preparar-la una mica en condicions, per mirar d'agafar algu de velocitat. El primer entrenament post Estels del Sud va ser nefast, per no dir quelcom pitjor. M'arrossegava darrera els companys amb una sensació ben estranya. El cos no em pertayia, era el que hom podia esperar després de la "mala" experiència pels Ports.

Però van passar els dies i al cap d'una setmana vaig aconseguir fer un 5 cims amb amics, en bones condicions tot i el ritme discret. La darrera setmana ha servit per situar-me dins el grup, abans de l'esperat, i això és el que ha condicionat les meves ganes per afrontar aquesta cursa popular tant especial per la gent del nostre club. Aquest cop però és doblement especial, doncs hi corre també la dona per primer cop i repeteix l'experiència l'Anna, vist l'èxit en aconseguir el 3º lloc fa un parell d'anys. Venen també les nebodes a córrer i la iaia a animar ! I com podia passar quan es fan les coses més o menys bé, ja tenim la petita Anna corrent i fent un excel·lent paper en la seva cursa de 1 km., aconseguint una 2ª posició amb un temps de 4m. 40s. digne d'admiració i que fa honor als darrers entrenaments que hem improvisat. Felicitats campiona ! El seu somriure dalt el podi, davant tanta gent i tants companys d'escola és per emmarcar. I jo que qüasi ploro, com no.

Arriba el nostre moment, el dels grans. La Che ha anat preparant amb consciència la prova, mentre jo me la miro de lluny. No em barrufa l'asfalt ni la velocitat, i menys amb aquest sol que està caient. Serem uns 120 inscrits a la cursa llarga de 10 km, altre cop escurçada a darrera hora, millor penso. Fem foto amb els companys de club. Enrere queden aquells anys de fotos macro, amb prop o més d'un centenar de companys de club. S'està perdent l'afició per moments al club, i tothom anem tirant pel nostre costat malgrat portar la mateixa samarreta. Amb tantes curses al calendari, serà complicat repetir aquelles fotos penso. Saludem, xerrem, escalfem, fem broma, i som-hi ! Després de col·locar-me qüasi a primera línia, surto davant prou bé, esperant que m'atrapin els companys d'entrenaments, a un ritme prou còmode i assolible per mi, tot i portar la càrrega dels entrenaments llargs. En poca estona ja arriben el Kilian, el Jose i el Ricard, amb qui respectem el pacte de no transgressió durant una estona, tot fent-nos relleus. El pas pel km. 3,5, de nou a la sortida me l'adjudico. És un moment especial amb tothom allà animant, i com que som poca gent, passem dins els 10 primers classificats. Aquí s'acaba però el bon fer del grup de 6 membres que hem aguantat junts fins al moment. Comencen les primeres pujadetes i això no és la meva guerra. El Ricard ja es va allunyant com era previst, mentre per darrera seguim junts els 3 en bloc. Som un trio ben peculiar: fa 5 mesos a la St. Silvestre vam arribar en 10 km. d'una forma invertida a com ho farem avui, a la Mitja de Terrassa també vam arribar els 3 en un puny, i avui qüasi bé més de lo mateix.

Em trobo bé així que en començar la pujada forta al km. 5 cap a Can Buxeres, aguanto ritme i se'm queden uns metres. Per davant sembla impossible seguir-los tot i que són allà. Una rampa rera l'altra, a cops sembla que anem parats. Menys mal que arriben les rampes més suaus i puc començar a estirar. El pas per dalt el faig còmode, amb certa distància respecte els "perseguidors" i amb esperances d'atrapar algú per davant. El que passa és que malgrat tiri de la màquina fort en la baixada, ells ho fan més que jo, fins que no tinc referències visuals. I així és com fem tota la baixada, ben solitaris, saludant a tots els companys que pugen i que ens animen. Puja la Che, trotant, molt bé ! En faltar 1,5 km. el terreny es torna planer i si no vas bé, ho pots pagar força. Aconsegueixo consolidar el ritme, no tinc pressió pel darrera. Darrer quilòmetre tranquil i entro en  43m. 30s. 11ª posició de la general i 3ª de categoria, molt poc nivell avui a la cursa. No m'agrada malgrat hi hagi molta gent animant a l'arribada, i les nenes que criden. En segons arriben els companys. M'aturo ben poc a felicitar els amics precedents i torno ràpidament enrere a buscar la dona, mentre vaig saludant a tots els companys corredors. Són moments de pau, d'assaborir la feina ben feta tot i ser poca gent, i que la gent agraeix que se'ls animi en veure cares conegudes. La Che arriba pel darrera ben solitària com la majoria, sota un sol de justícia. Aguantem trotant tota l'estona i en 1h. 6m. aconsegueix el seu objectiu, bastant més ràpida que els entrenaments, arribant en un moment de glòria envoltada de tota la canalla.

web de la cursa