Cursa de la Campana de Vacarisses (06-15)


I així va ser, com 2 espinguets van demostrar a una persona experimentada, com es fan les coses en aquest esport. Quina millor conclusió després de veure com la teva canalla et passa la mà per la cara i t'ensenya el que és guanyar una cursa amb autoritat.
Aprofitant la celebració de la 1ª cursa de la Campaneta a Vacarisses, així com la meva vinculació en la cursa dels adults des dels inicis, decidim acostar-nos dissabte tarda amb les nenes "a provar sort" aprofitant que tenen ganes de córrer o almenys això és el que manifesten. Amb l'excusa del regalet, que si les medalles i la copa que l'Anna ja sap el que és guanyar-la, ja les tenim a la línia de la sortida, més contentes que un gínjol i amb plena motivació. Poc hi he de fer !  L'Anna corre primer en un circuit de 700 m. i ho fa des del capdavant ja desde la línia de la sortida. Porta una altra nena just al davant que la frena en un corriol i que, malauradament, acabarà caient, guanyant així amb autoritat i amb un somriure d'aquells que omplen el cor de qualsevol. Molt bé campiona !  Dos segones posicions, un tercer i ara el teu primer lloc !!!
La Nora corre després sobre un mini-circuit de 400 m., assequible per a qualsevol nen/a. El que mai ens haguéssim esperat és que ho fes amb la ràbia i amb la veterania que ho va fer, sortint des del primer moment al capdavant i dominant la cursa amb autoritat. Quina il·lusió en veure-la entrar a la plaça de nou, animada per tanta gent. És la seva primera cursa "oficial" després d'una bona patacada en la cursa de l'escola on vam acabar al CAP, poc podriem pensar que li tornarien a venir ganes de córrer al cap de pocs mesos. Felicitats princesa campiona !!!

A l'endemà li tocava al pare. Vuit anys fa que s'organitza la Campana i en tots menys un parell i he estat present per a donar un cop de mà a l'amic Toni, que amb molt d'esforç i il·lusió, tira endavant del carro aconseguint any rere any superar les expectatives de qualsevol. Per treure's el barret. Lluny queden aquells primers dies sentats a casa seva planificant com organitzar la cursa amb l'Edu, el Francisco i el Toni. No em podia imaginar que el tema arribaria a tal envergadura i amb tanta facilitat. Ben bé que el poble s'hi ha abocat de valent, constituint-se entretant l'associació Vacarisses Corre que ha acabat de donar l'empenta suficient a l'event.
Els darrers anys he agafat la responsabilitat de repassar el circuit just una estona abans de la sortida, per acabar ajudant en tota la infraestructura de l'arribada. Han estat uns anys de viure el món de les curses des del darrera, recordant la nostra entrayabla Duatló del Puigmal. I així com en aquest cas no vaig poder competir-la, aquest any a Vacarisses em ve de gust fer-ho. Per això, aprofitant la necessitat de fer tirades llargues, em proposo fer la repassada del circuit i enllaçar amb la sortida per a fer el circuit un altre cop competint. Un total de qüasi 30 km. que em sentaran bé per veure que tot segueix en ordre de cara a la UTMB.
Poca gent puc saludar en la línia de sortida, doncs arribo just amb el temps de posar-me el xip, menjar i beure. Faig per sortir una mica al davant i llestos ! Les primeres rampes per la pista de l'inici serveixen per veure que em trobo bé malgrat la calor present. Vull intentar fer una bona cursa tot i la tirada prèvia, una mica de velocitat i tensió sempre va bé. Baixada i pujada cap a Can Còdol, guanyant posicions a la 4ª, 3ª i 2ª fèmina. No m'avança ningú i de fet, qui m'acaba avançant en la pujada l'acabaré atrapant dalt la cinglera. Enllacem amb el nou corriol de les Vendranes i enfilem cap dalt els Cingles, vivint en primera persona la lluita entre la 2ª i 3ª fèmines a les terribles rampes prèvies al km. 10.  Un cop dalt, planegem una bona estona i amb lleugera baixada, on aprofito per a recuperar posicions gràcies a algun tram tècnic. Enllacem amb la pista de l'inici, tram de la Torrota i entrada al poble on coincidim amb alguns corredors que estan acabant el circuit de la Mitja Marató. Tibo amb força i amb moltes ganes d'arribar, com sempre. Els metres finals són plens de gent a qui m'agrada esperitar per a que donin les últimes forces. Acabo en poc més d'1h. 18m. i en 37a posició, prou bé per ser un entrenament.
L'ambient dins el pavelló de La Fàbrica és magnífic, es respira esportivitat 100%, gent contenta i il·lusionada de fer allò que més li agrada, compartint una excel·lent estona entre companys explicant la seva batalleta. M'ho miro amb nostàlgia i recança alhora, pensant en la que podria ser la nostra cursa al poble en breu. Per ganes i il·lusió no serà.

web de la cursa