Puja - baixa Begur (06-15)


Aplegar 1.700 persones en una caminada avui dia, no és un fet gaire fàcil. Tot el meu respecte per la colla Perduts de Begur que any rere any han aconseguit mantenir aquesta marxa excursionista amb un nivell de participació excel·lent, tot i ser lluny de Barcelona. Clar que sempre hi ha qui opta per fer-la corrent malgrat no hi hagi control de temps ni classificacions, aquest cop però no era el meus cas.

De mans de l'amic Abel i família, qui ens conviden a participar-hi i ens acullen al seu apartament amb la canalla, decidim apuntar-nos amb la sra. i conèixer aquest recorregut trenca-cames de "només" 15 km. Sortida molt matinera a les 8 a.m. per evitar la calor al màxim. Cometem l'error de principiant de badar en la sortida i fer-ho des del darrera. Només començar ja patim els primers taps de gent, doncs el recorregut passa per llocs estrets que ens fan estar parats més d'un quart d'hora. Avui tant se val el temps, venim a gaudir de la matinal. En estirar-se una mica el grup, decidim partir-nos i deixar enrere les dones que volen fer-la caminant tranquilament, per avançar-nos corrent a bon ritme en un primer moment. Comencem 5, seguim 3 i al final de la primera baixada som 2. Veient la xafogor que cau, i un dia que vaig tranquil, un no es pot negar a una dutxa matinal quan passa per la platja de Sa Riera. Al cap d'una estona ens trobem el primer avituallament on arrasem amb les taronges, galetes, aigua i tot el que se'ns ofereix. No hi podem quedar-nos més estona, fa massa calor quan t'atures.

Iniciem la pujada a Puig Rodó, un magnífic mirador de les Illes Medes i la zona del Montgrí. Baixem de nou al camí de ronda, arribant al km. 11 a la bonica cala de Sa Tuna, on arrasem de nou amb l'avituallament i on definitivament apostem pel bany. Quedem sorpresos en no veure ningú més amb ganes, tot i la que està caient i en no ser una marxa competitiva. Ens queda la darrera pujada fins al castell de Begur, sostinguda durant 3 kms. amb algun petit descans. El company va tocat per falta d'entrenament, avui toca esperar i fer amistat. Caminem pràcticament tota la pujada fins a fer la foto dalt el castell, on farà un any també ens la vam fer amb el Ringo, aquest cap de setmana molt present pels records de l'estiu passat.

Arribem al cap d'unes 3 hores a la plaça del poble, farcida de gent arreu, un gran atractiu turístic sense dubte. Entrepans, aigua, samarreta i un llarg descans entre amics fins que arriben les dones. Gratament sorprès perquè em semblava conèixer-ho tot en el món de les curses-marxes i aquesta no la tenia gens controlada tot i l'important nivell d'inscripció. Una més al sac !

web de la marxa