Cursa Festa Major Terrassa (07-15)


Festa major és sinònim de cursa popular. Un acte festiu més que consolidat dins el programa local i que ja acoostuma a ser habitual dins el calendari junt amb la Mitja Marató de la ciutat. Al marge de ser solidària i organitzada pels amics de l'Associació Esportiva Mitja Marató, aplega a molts terrassencs i terrassenques, i entre ells, força amics i cares conegudes. Per això sempre ve de gust acostar-s'hi, i més si ho fas ben acompanyat. Aquest cop ens hi acostem amb l'amic Abel i amb la Che, a qui em toca avui de fer de "pacer" Ve de gust cambiar el rol de tant en tant i oblidar-se de la competició, per passar-ne a gaudir de la mateixa.

La nit abans, i dins el marc d'entrenament previst per la temporada, ens casquem qüasi una marató amb l'amic Cristian. Això fa que avui no em presenti en les millors condicions a la línia de sortida, i molt menys que em sigui bo fer el recorregut "a tope" com sempre. Posarem seny a l'asunto i acompanyem la pubilla. Fa molta calor a més, tot són excuses per escapar-se de l'estrés atlètic. Encarem la línia de sortida des de ben al darrera, potser massa i tot, no hi estic gens avesat i em posa nerviós de veure qüasi tots els 1.600 corredors al davant. De fet, ni sentim el tret de sortida donat per l'alcalde.

Els primers metres són angoixants, no podem córrer gens còmode fins passat el primer quilòmetre. Molta gent animant, o més que animant, observant com suem doncs si li falta alguna cosa a la gent de Terrassa als carrers és marxa i ganes d'animar. El Jordi Canyameres ens pren una instantània genial al cap de pocs metres de sortir, que l'acaba utilitzant com a portada de l'àlbum de fotos i per la notícia de la cursa. Gràcies Jordi per captar el moment ! Des d'un inici anem tibant de la Che, esperant-la i animant-la amb paciència mentre una riuada de gent ens avança per tot arreu. Nosaltres a la nostra. No tardem gaire en començar a avançar algú nosaltres, se'm fa difícil creure i veure que passat el primer km. ja hi hagi gent que camina. D'acord que és una cursa popular però potser caldria preparar-se una mica, no ? Acabem el tram per la Rambla i continuem per Psg. 22 de Juliol, i encarem la baixada cap al Passeig Comte d'Egara. Ens ho estem passant molt bé amb l'Abel, rient per qualsevol circumstància, xerrant amb la resta de corredors i saludant a moltes cares conegudes. És ben divertit tot plegat. El ritme ho permet mentre ella va fent i, amb constància, anem avançant gent en tot moment. Deixem enrere l'Avda. Jaquard i enfilem amunt Ctra. Castellar. Quan ha costat altres anys fer aquesta pujadeta a ritme obligat i que bé que es puja avui, veient com els Bombers ruixen la gent un any més al capdamunt.

A l'Avda. Jaume I trobem l'avituallament del caldo, doncs més que aigua donen "caldo" embotellat en un envàs de plàstic. Impossible de beure, ni tant sols ve de gust remullar-se amb això. Saludem i cridem, ja només falta el tram final planer i en baixada per l'Avda. Abat Marcet i Avda. Josep Tarradellas. La Che respòn als meus crits esperitats de "ara és el moment!" i mica en mica va agafant més ritme i avancem i avancem. Quina riuada de gent. Els darrers metres són de glòria, ni mirem el crono, de fet ni en portem. Entrem tots 3 junts contents de la bona estona passada. Allà tenim el premi d'una preuada ampolleta d'aigua fresca. No ens espera la canalla, ni l'alegria de celebrar com ha anat la cursa o la ràbia de no haver-la pogut vèncer com calia. Avui toca pau. Rebem el "premi" del Just Sociats, el nostre campió i amic de família, qui ens ve a saludar a l'arribada. Està especialment content doncs és el primer cop que guanya una cursa d'asfalt a Terrassa. La resta seguirem somiant en fer-ho...

web de la cursa