Ultra Trail Valls d'Àneu (07-15) KO

Les coses a vegades se't giren de cara i si la muntanya hi té a veure, millor canviar de plans. Un petit resum del que ens vàrem trobar amb els amics Martí i Cristian al Pallars en la 2ª edició de la Ultra Trail Valls d'Àneu, excel·lentment organitzada per gent que es nota que coneix aquells entorns.

Començava aquest segon gran repte de la temporada amb l'espineta de no haver pogut acabar els Estels del Sud, així que avui cal complir com sigui, per veure com va la "maquinària" de cara la UTMB, el test final vaja. Després de passar nit a Espot aprofitant l'hospitalitat del meu ex-company d'Emmona, i junt amb l'amic Garreta que ell si deixarà el pavelló ben alt en la Marató, ens llevem ben aviat per ser a les 5 a.m. a la sortida d'Esterri d'Àneu. Fa molta mandra posar-se a córrer a aquestes hores, i quant sents el merder que es lia per megafonia penses en els veïns que un cop rere altre ens aguanten les nostres mogudes. Com sigui però ja hi som, xino-xano des d'un inici aquest cop i negra nit. Som uns 150 avui, força cares conegudes com sempre, enfrentant-se a una ultra realment dura tant per la seva distància com pel desnivell sobretot a part de la tecnicitat del recorregut en ple Pirineu. Guerra !!!

El primer tram fins a Espot es deixa trotar a estones, tot i ser carregat de bones pujades. La gent va fresca i es dosifica, nosaltres no som pas una excepció. Pasem per un primer coll i descens cap al primer avituallament. 10 km. en un parell d'hores ens diuen on som avui, no recordo cap altra cursa anterior que hàgim començat a aquest ritme, tret d'Emmona. Els següents 10 km. són calcats a aquest primer tram, pujada a un collet que ens situa ja als 2.000 m. i baixada al segon avituallament a Son. Seguim conservadors i el ritme es manté constant però baix, portem ja 4 hores i 1.900 de desnivell positiu. Engrapo i bec tot el que puc per enfrentar-nos amb les millors condicions possibles la pujada al cim del Tessó, primer repte important del dia a 2.500 m. que ens situa en ple parc d'Aigüestortes. Les seves rampes es pugen camp a través pel flanc est, amb una inclinació que et tira enrere. La gent aquí anem ja molt estirada i just abans de fer cim, atrapem al company Raul que sembla va petat. Nosaltres 3 anem prou ben compenetrats, faig una mica la goma com sempre i el Martí va fent de guia aprofitant l'experiència de l'edició passada. A partir d'aquí millor no mirar el crono, distància ni res. Pirineu en estat pur, amb trams de cresta, puja-baixa a colls perduts, camins sense fresar, blocs de pedra, i fins i tot alguna congesta de neu anecdòtica. Amb 31 km. arribem al refugi Mataró, després de més de 8 hores on ens acostem als 3.500 metres de desnivell. Una salvatjada vaja, sort que les cames i els ànims són a lloc. La calor apreta de fa estona però de moment no fa estralls, porto més líquid que mai i trobem rierols arreu. Tram d'impàs fins al refugi Saboredo, baixada cap a Vall d'Aran i "pujadeta" cap al Port de la Bonaigua, on ens hi plantem amb poc més de 11 hores, amb 42 km. i més de 4.000 metres de desnivell positiu. Una marató amb 11 hores i no som pas els lents...

Aconsegueixo superar un primer símptoma de mal estómac i ingereixo bé l'arròs, caldo i altres varietés que ens van servint molt amablement. Els ànims són alts i aprofitem per a relaxar-nos una mica, una parada massa llarga però que mai va malament vist l'objectiu. Abans de les 12 hores de cursa ja som camí del Tuc de la Cigalera a més de 2.400 metres, amb bona companyia d'un corredor de Jaen i d'un altre de Bilbao. La calor segueix apretant, fins al punt que després de superar el coll de Gabarrea a l'inici de la llarga baixada per la vall d'Àrreu, decideixo perdre uns segons banyant-me al primer llac que trobem. Llàstima que l'aigua és massa templada i de poc serveix, els companys corren avall i toca esforçar-se per atrapar-los entre un nou ball de blocs. Passen pocs minuts de les 18 h. quan sentim el primer tro: la nostra amiga tempesta, sobre la qual estàvem avisats, ja és aquí. Després d'uns primers minuts d'incertesa i 4 gotetes, arribem per sort ja als llacs inferiors on comença el bosc, i aquí comença el festival de llamps, granís, pluja i aigua va. De poc serveix tapar-se amb el Gore, no hi ha lloc per aixoplugar-se així que toca córrer i jugar a tonto l'últim. Passem per la riba del llac del Rosari, un indret magnífic que avui no es deixa gaudir i mica en mica el camí es va deixant fer, relliscós de mala manera. Ens obsessionem amb l'objectiu d'arribar a Borèn l'abans possible, els llamps i trons no paren. Agafo la davantera i tiro avall controlant de tant en tant que apareixin les siluetes dels 4 altres corredors, creuo els dits perquè no tinguem cap caiguda, tant fàcil avui aquí en aquests moments. Cada cop que passem per una clariana corro encara més, aconsellen no pas córrer amb tempesta elèctrica però quan hi ets, ja t'asseguro jo que és el que més de gust et ve. Fa estona que entre els 5 comentem que fàcilment s'hagi neutralitzat la cursa a Isil vist la que està caient i el risc latent, així que comencem a perdre la il·lusió de ser finishers, donant pas a la coherència del moment. Pas per Borèn inhòspit, no trobem ningú de l'organització a la carretera ni al poble, tot plegat molt estrany. Només gent que ens anima a continuar, com si fóssim herois, com si fos el més normal a fer per la tarda tot i la que està caient. Enllacem els 2 poblets després de fer una petita pujada corrible, i amb moltes ganes i sota la pluja arribem al km. 58 de cursa, portarem qüasi bé unes 15 hores: avituallament d'Isil.

Aquí sembla que no passi res, una colleta de noiets voluntaris porten l'avituallament i hi ha una persona que fa d'enllaç amb l'organització, i ens diuen que la cursa continua i que no els han dit el contrari. Si que ens avisen que els jutges de la FEEC i el cap de cursa estan valorant el tema, cosa que es tarda decidint en una hora llarga quan fa presència el cap de cursa i ens comunica en persona a força corredors allà plegats que no hi ha tempesta allà on anem. No s'empatitza gaire amb els corredors, doncs qui ha decidit d'abandonar des d'un bon inici, ha d'esperar força perquè l'evacuin, i tampoc se'ns reconeix la possibilitat coherent d'haver neutralitzat la cursa una estona en tant no es garantia la continuitat de la tempesta o una millora en el temps. De fet ens enterem a través d'un altre corredor que per darrera no s'ha tallat la cursa i malgrat està formada la tempesta, s'ha seguit deixant sortir gent des de la Bonaigua. Parlem de seguretat ? Físicament ens trobem bé, amb molt bones condicions per continuar però anem molls i ens hem refredat. S'han fet les 21 h. esperant, per por de sortir i que ens neutralitzessin la cursa més endavant. Al marge, està caient la nit, plou una mica encara i ja no li trobem més sentit ni alicient en continuar, a més de valorar el risc per sobre de tot de qualsevol accident per terreny mullat o per formació de nova tempesta quan allà està tot tant tapat, i més si valorem que cal trascollar a 2.500 metres amb molt poca gent en cursa.

Truco a la família i busco ràpidament plans per demà com alternativa i un darrer motiu que m'ajudi a marxar d'allà. Sóc conscient que els dies següents els remordiments m'aniran per dintre per la decisió presa, però avui prefereixo posar seny i coherència. Hi haurà noves oportunitats segur per a descobrir el darrer part de la cursa, de dia millor i d'una forma més segura i relaxada. Així que no perdem el cap obsessionant-nos, i el Martí, que per segon any consecutiu ho deixa aquí, avisa a son pare que està a Espot perquè ens retorni a l'origen doncs l'organització tarda massa en resoldre-ho. Amb el pas dels dies puc dir que estic content de la decisió presa, aquest món de la ultradistància que tant ens estimem s'ha convertit en petits reptes personals que prevalen per sobre de tot, i sovint ens fan oblidar de les situacions de risc en que incorrem, sense parlar ni valorar la condició física i el material que porta al damunt la gent que ens hi apleguem. Seny i coherència per davant de tot, d'herois la vida n'és plena, també de males experiències per herois que fracassen i en surten malmesos. Reflexionem.

web de la cursa