Planeta Terra o la història d'una violació

Sento vergonya, humana. M'arrossego amb molta tristesa per magnífics racons, desitjós que mai els arribi el dia de caure en la misèria. Indrets que pràcticament no saben que existim, que no s'imaginen de què podem ser capaços, zones verges des de fa milions d'anys. Plens de vida autèntica i variada, on es respecta una jerarquia natural, on qualsevol abús és controlat per la pròpia natura o pel pas del temps. Espècies tant grans i aparentment amenaçadores com els dinosaures van ocupar el nostre astre fa milions d'anys, i lluny d'arrasar-lo, van deixar un impacte ambiental nul.

Millor no imaginar-se que arribi una nova època glacial o qualsevol cataclisme mundial, i veure què hi deixem l'espècie humana als possibles propers ocupants. En pocs milers d'anys l'hem capgirat, fent-nos nostre el planeta d'una manera egoista i bàrbara. Qui som nosaltres per emetre tals quantitats ingents de co2 capaces d'afectar l'atmosfera ? Qui som nosaltres per posar-nos a fer desaparèixer boscos sencers carregats d'altres espècies, per embrutar i contaminar aigües per sempre ? Qui som nosaltres per explotar els recursos naturals sense límit ? Qui som nosaltres per acabar amb tantes i tantes espècies que s'han intentat fer un lloc sense molestar altres espècies, per alterar doncs flagrantment la piràmide ambiental i natural ? Qui som nosaltres per generar tants residus variats que costa pensar com milions d'anys puguin acabar amb ells ? Qui som nosaltres per col·locar aparells a l'espai sense retorn, residus galàctics ? Qui som nosaltres per treure altres espècies del seu àmbit natural, tancar-les amb gàbies pel nostre beneplàcit en circs i zoològics ? Qui som nosaltres per desenvolupar armes de destrucció massiva, capaces d'acabar amb TOT el que ens envolta, sigui humà o no ? Qui som nosaltres per alterar la genètica d'espècies i controlar la seva evolució, amb l'objectiu pur i dur de lucrar-nos a tal efecte ?

Vergonya, llàstima i una pena infinita és el que sento en reflexionar al respecte. Hem evolucionat amb desmesura, poblant sense fi un planeta que no només és nostre i que altres espècies que ens superen de molt en quantitat, l'han sabut respectar. Una lliçó de vida és el que ens donen, en el fons són més intel·ligents que nosaltres, saben preservar-se i veure més enllà potser, qui sap fins i tot si estan evolucionant per superar qualsevol cataclisme mentre nosaltres evolucionem cap a un món finit i insostenible per la raça humana.

M'agrada la paraula "vida" i desentrellar el que significa, analitzar-la àmpliament en tots els sentits. Si la "vida" la seguim concebent com fins ara, que la natura ens jutgi sense escrúpols ni recança. Som còmplices de la pitjor de les violacions mai succeïdes. Benvinguts a la nostra trista realitat.