Trail del Bisaura L (10-15)

Bona matinal pel Bisaura. Era una excel·lent excusa per treure'm la mandra i la desmotivació que a un li queda després d'aconseguir un gran repte. Si més no això és que el que jo he experimentat aquestes setmanes. Ganes d'entrenar però no tant de competir. L'amic Toni, que s'ha estrenat fa ben poc en el món del trailrunning fora dels entrenaments habituals, ha contribuït les darreres setmanes a canviar aquesta tendència.

Són les 4 a.m. quan sona el despertador. La mandra ben aviat és fora, avui hi ha ganes de fer allò que més ens agrada i de conèixer entorns nous. Partim negra nit cap a Sant Quirze de Besora, on ens aplegarem uns 170 corredor@s per a fer 2 itineraris diferents. Nosaltres hem optat per fer la versió curta de 50 quilòmetres, és el primer cop que descarto la distància més llarga d'un organitzador des de fa una pila d'anys. No em ve de gust fer 80 km. i al company tampoc, doncs els ha fet fa ben poc per primera ocasió. En recollir el dorsal, trobem ben poques cares conegudes, entre ells un company que s'ha despistat i ha anat a parar ni més ni menys a Campdevànol pensant que sortíem d'allà. Sense comentaris. Revisem materials amb el company, qui em contagia per moments de il·lusió el dia de la seva reestrena.

6 a.m. i ja hi som, amb el frontal al cap durant una hora i mitja iniciem el primer tram planer fins a Montesquiu, per tot seguit ascendir al Castell de Besora, primera dificultat del dia. Una porta muntada amb cintes i amb el rètol "Benvinguts a l'infern" és el presagi de la dura pujada que ens espera. Gent disfressada de dimoni al capdamunt i alguns avituallaments igual de divertits i alhora complets. Pinta bé, porten 3 edicions aquesta colla i mantenen les ganes i il·lusió. El company posa un toc d'humor al dia, mentre s'enrampa amb el fil elèctric. Culló !

 Em trobo força bé, tinc ganes de fer una cursa ràpida després d'haver-me arrossegat tant pels Alps fa un mes i mig. Llàstima que el Castell ens rebi negra nit, sembla un indret prou bonic i amb vistes. L'accés final és per un tram d'escala i cordes fixes, on se m'escapa un dels bastons que quasi va a parar al cap del company. Baixem ràpidament, i mentre anem fent la goma tota l'estona amb diferents corredors, entre ells alguns de la marxa llarga, arribem al km. 10 al poblet de Sta. Maria de Besora.

Després d'una petita baixada ens endinsem per un torrentet molt curiós, presagi d'un dels trams estrella del dia: els Bufadors. Un camí entre roques que s'enfila de mala manera i li dóna un caire molt interessant a la nostra visita llampec. Des del poble tenim 10 km. fins al pas pel Castell de Milany, de pujada tot pràcticament però abans cal coronar pel Barretó i baixar a la bauma del Teixidor. Un munt de baumes veurem avui. Em trobo fort, molt fort, no m'avança ningú en pujada i això és molt bona senyal. El Toni va venint sense frenar-me gaire, pinta bé el tema. Els darrers quilòmetres per arribar a Milany són infernals, per fora de camins i que tiren ben drets amunt, cada passa costa un imperi. L'avituallament està just per sota del cim i ens dóna un gran respir veure'l. S'acaba el plat fort del dia i ja hem superat la meitat del recorregut. Aquí vam arribar fa una pila d'anys amb l'amic Ortega, amb BTT des de baix, com passa el temps. Ara està en plena restauració i llueixen una mica i tot les seves runes. Un dia magnífic, la calor avui no em complica l'existència.

La baixada fins a Vidrà es fa llarga, per indrets més oberts i igual de bonics. Un paisatge que fa cosa el negar-li unes vistes com cal. Avistem el santuari de Bellmunt a la llunyania, punt de pas. I Montserrat, i el Montcau, i.... El Toni però comença a acusar rampes a la zona dels bessons, petits moments d'angoixa que anem superant. Constantment el traçat és trencacames i més d'un penso que patirà aquí per això. Sort que jo porto els deures ben fets aquest cop. Abans del km. 32 som a Vidrà, sense gaire gent que ens avanci, no anem tant malament de ritme tot i que a la baixada m'estic retenint el pas. I el que esperava fos una bona estona menjant, xerrant i compartint moments, s'acaba convertint en un avituallament més: el company quasi ni s'atura. Ha engrapat una safata de macarrons, quatre estiraments i fuig del pavelló en un tres i no res. "Ja m'atraparàs !" em comenta. Entretant, jo vaig fent amb els macarrons i m'aprofito que tinc l'estómac ben obert per engrapar i beure de tot. Quin descans el poder fer-ho ! Xerro amb els companys que aquí ens separem doncs continuen amb el traçat llarg, entre ells la Gemma, que acabarà guanyant la classificació femenina de la llarga.

Surto a la caça de'n Toni, segueixo trobant-me molt bé, fins al punt de córrer i tot en algunes pujades. Abans d'encarar la pujada a Bellmunt, hem de travessar el torrent per just el costat del Salt del Molí, on just ho vam fer també fa un parell d'anys en la cursa dels Matxos. Un lloc ben concorregut avui i molt bonic. M'hi aturo fins i tot a netejar-me la ferida de la mà, després d'un bon susto de caiguda un tant espectacular vista la meva envergadura. No sé què em passa avui que estic tant patós, porto cinc ensopegades. Deixem enrere un altre avituallament al km. 37,5, i en queden 2,5 per dalt. I quins 2,5 !!!! El corriol ens mena amunt i amunt sense treva, fins a trobar la cresta de Canemars. Pujo molt lleuger, esperant a estones al company. No ens avança ningú, no anem tant malament de ritme penso. Uns metres abans de coronar, un grup de musics amb timbal, flabiol, acordió....animen el pas dels corredors. Ja som al km. 40, Bellmunt ! Un nou avituallament ben complet, cal felicitar a l'organització, tant pel seu contingut com pel nombre d'avituallaments.

I per variar, aturada més que breu, hi ha ganes d'arribar. Continuem sobre la carena primer amb gent i després ben solitaris. De tant solitaris que ens quedem ben sols al cap d'un parell de quilòmetres, sense marques al recorregut, cosa estranya vist com estava de ben senyalitzat.... Miro el track i vec que és confós, una traça paral·lela que va fent. Òbviament ens hem desviat en algun punt, no sabem quant. Allà baix a la distància veiem St. Quirze de Besora i tenim un corriol poc fresat però que va fent i està pintat amb senyals i equipat amb alguna corda fixa. A moments no sabem què fer, però decideixo passar de tot vist el que hem baixat i seguir amb el nostre pèriple. Toca tibar d'orientació. Portem el track a uns 300-500 metres a la dreta tota l'estona fins que el nostre corriol es desvia en direcció contrària. Per sort el bosc no és molt frondós, algun esbarzer i prou. Ens fiquem per dins i anem perdent alçada, en tant ens emportem alguna esgarrinxada que altra, intentant seguir el que sembla un camí de senglars. Al cap d'una estona donem per sort amb una pista. Bufff, menys mal. El mòbil no rep senyal i no puc situar-me per veure on coi va a parar aquesta pista. Tant se val, ens l'hem de jugar seguint-la avall. Al cap d'uns quilòmetres llargs aconseguim donar amb el track original però ens emportem la sorpresa que per allà no hi ha marques tampoc. En acabar sabrem que era un track antic el que seguiem..... Seguim pista i més pista, en tant trobem una senyal que ens indica que queden 3 km. per St. Quirze. Encara n'hem sortit prou ben parats penso, mentre mirem el rellotge i la distància que portem. Una mica bastant de sort. Entrem al poble per la part sud i decidim remuntar-lo fins a trobar alguna senyal, que acabem trobant al cap d'una bona estona. Darrers metres i ja som a l'arribada, Plaça del Bisaura.

L'anècdota que ens emportem en veure entrar al cap d'uns cinc minuts el corredor que tenim al davant a Bellmunt. Total, que hem acabat fent pràcticament la mateixa distància que ells però per un altre camí. Òbviament i amb el reglament en mà estem desqualificats, però malgrat tot tinc avui un company aquí molt sincer i que ho explica tot als organitzadors. I aquí queda l'anècdota, en un no res, doncs no hem arribat pas dels primers. 8 hores i mitja passan-t'ho bé i amb bona companyia. Una quarantena de corredor@s al davant ens dóna la idea del nivell que es va mantenint en aquestes proves. Malgrat l'hagués fet sol, calculo no hagués baixat més de 20-30 minuts, millor així. Almenys hem compartit bons moments amb el Toni. Una altra al sac !

web de la cursa