Canicross Vinyes del Penedès (12-15)

Calia donar una oportunitat a la petita India, per demostrar si pot ser apta en la disciplina del canicross, bàsicament per la condició de la seva raça caçadora. I així va ser com un 6 de desembre va demostrar al món el que és capaç de fer una joveneta d'un any ben juganera.

Set mesos llargs sense el Ringo són molts mesos. Massa mal acumulat, records continuats de racons i vivències compartides. Un es desespera per moments en pensar que no es podrà tornar a omplir aquest buit, ni encara que sigui per la presència de la petita India. Ella, lluny de venir a les nostres vides per mirar de cobrir cap buit, no n'és conscient de la situació i s'ha anat fent un lloc imprescindible dins de casa. S'ha anat adaptant al ritme dels entrenaments del club i compta amb una resistència digna de ser reconeguda, tot i seguir amb el seu paper de cadell esbojarrat per moments que ha suposat més d'una caiguda entre companys.

Aprofitant que va venir l'any passat amb bones referències, ens acostem amb l'amic Ramon i el seu retriever Gauss a Vilafranca per veure com se li dóna la disciplina a la India. No hem fet del tot els deures amb gaire entrenaments específics amb l'equipatge de canicross però, i de fet, estrenem arnés quasi bé el dia de la cursa. Com sigui que venim a mirar de passar un bon dia i posem tota l'atenció en l'any de vida d'aquesta petita des del minut zero. La seva excel·lent relació amb la resta de gossos és digna d'admiració, i suposa un plus de relaxació per l'amo fins i tot en la mateixa línia de sortida que ha deixat de ser tant estressant de quan hi érem amb el Ringo. Som més d'una seixantena de corredor@s, i fàcilment ens col·loquem a la part del davant. Hi falta molts corredors dels forts i habituals, però com que cada cop em sorprenc del nivell que va adquirint aquesta disciplina, un no en fa gaire cas. Avui puc ser gat vell com a corredor però no pas per la companyia de la India, que serà una gran incògnita des del primer moment.

La sortida és com sempre, caòtica tot i l'amplada generosa del primer tram. He pogut resoldre a l'últim segon abans de sortir, un intent de la India de treure's l'arnés, tornant-li a col·locar encara no sé com. L'arrencada inicial és prominent i en pocs segons ja s'ha liat a sota d'una corredora que per ben poc no fa caure. En entrar en un tram amb vorera farcida d'arbrat, es lia pel costat que no toca, i em serveix per adonar-me'n que porta la línia de tir enredada amb l'arnés. Per sort ho puc solucionar al moment. No entén si és un joc o què coi està passant. "Hop, hop !!!"  el meu crit de guerra l'esperita a endreçar el camí i posar seny d'una vegada. Estem corrent a 3 minuts i mig el quilòmetre, no val a badar si no vull tornar a fer la gran aterrissada com en el meu darrer canicross. Falta tant poc per prendre mal....
Per fi hem aconseguit posar seny a la situació i passat el primer km. encarem la primera pujada a bon ritme, i avançant canicrossers sense parar, recuperant posicions. En compto fins a 15 davant nostre. Molt bé India ! Costa seguir avançant, la gosseta va encarant bé la direcció però no ajuda pas a mantenir el ritme exigent de cursa, al costat de la resta de gossos que la doblen en pes i tamany. Com sigui que aconseguim anar arrencant posicions, poc a poc, amb discreció i destresa ens anem colant com aquell qui no vol la cosa. El problema ens vé quan acabem d'avançar algú, doncs en perdre l'estela del gos del davant, es desorienta fàcilment i no sap cap on tirar. Pensa en el joc per moments. És normal, no domina encara les instruccions de direcció i què més vull !!!! és el seu primer canicross. A la segona pujada, cap a meitat de cursa, ens trobem en setena posició. Passem d'uns moments una mica relaxants per no empaitar-nos ningú de ben a prop, a tenir altre cop 3 corredors darrera nostre. Miro d'aguantar el ritme com puc però la India no està centrada i em concentro massa en adreçar-la pel bon camí. Perdem massa temps i això ho aprofita un company que m'avança en la darrera rampa amb una gossa que si l'està ajudant a tirar. Ja tornem a tenir la India centrada doncs en empaitar la gossa del davant, en plena baixada anàrquica cap al darrer tram d'asfalt. Anem molt ràpids, per sort la persecució s'accentua i ens ajuda per treure'ns altres rivals que ens amenaçaven pel darrera. Hauria de fer per esperitar encara més la India, en ares d'atrapar la gossa del davant, però opto per una opció conservadora sent conscient que és el primer dia de la India en competició i ho està fent superbé. "Hop, hop !" seguim endavant a molt bon ritme i ja divisem l'arc d'arribada. Els darrers metres es despista una mica amb tanta amplada de camí però segueix i segueix. Sento crits amb el meu nom, m'imagino que és la dona del Ramon, o de la Laura del Nacho avui també aquí present.

Trenta-dos minuts llargs per completar 7 km. de recorregut exigent, amb rampes salvatges de més d'un 20% i autèntiques parets de roca que els voluntaris t'ajuden a cops a pujar-les. Un recorregut farcit de voluntaris i al meu gust força complet i suficient per a veure si tens un bon gos. La India ha estat pletòrica tot i alguna que altra entretinguda. No em puc queixar, hem arribat vuitens i a punt de copa per categoria. Llàstima que se l'acabi emportant justament el company que ens havia avançat els darrers quilòmetres. Hagués estat un excel·lent reconeixement a la gran tasca que hem fet, el dia de la nostra estrena. Esperem aviat es pugui arribar a aquest punt, aquesta gosseta s'ho mereix.