Canicross de Canyelles (01-16)

Encetem l'any amb nova companyia encara que sigui per un dia només. Després d'uns dies una mica trasbalsats amb la India i els seus problemes digestius, de medicació i per si fos poc, musculars just un parell de dies abans del canicross, tinc la sort que l'amic Alfonso del club em deixa el magnífic Boby per a fer el primer canicross de l'any en què estava inscrit.
Arribem a Canyelles amb la família i amics, doncs hi ha també modalitat infantil on la canalla hi té ganes de participar des de fa dies. Aparentment la India està més que preparada per afrontar la cursa d'adults, però prefereixo millor prevenir i a la vegada provar nou company vistes les aptituds sobradament demostrades per aquest gran gros no només de tamany sinó de caràcter. Fa ja anys que compartim entrenaments amb ell i és pura energia combinada amb docilitat. I com que al seu amo no li va això de les curses, feia dies que comentàvem aquesta possibilitat, avui feta realitat i força practicada en el món del canicross a nivell de l'èlit.

La sortida és en 4 tandes, i per sort ens toca la última. Millor, així el Boby podrà tenir sempre referències pel davant, fet que sempre ajuda a que l'animal tibi i s'orienti bé en els trencalls. Escalfem bé, amb bones sensacions, davant una mirada amenaçadora de la India que no entén la situació i només fa que rondinar. Vista la gent inscrita, amb la presència de tants cracks de la disciplina, avui correm sense tanta pressió com en altres ocasions on hi havia opcions de podi per categoria. No vinc pas entrenat a tal efecte, no he fet els deures i això s'acaba notant en el resultat final encara que el gos sigui bo. A les 10:06 h. surt la nostra tanda, amb el Boby al capdavant tirant fort i els crits dels amics animant. Fem el primer quilòmetre fàcil sense ningú al davant però en les primeres pujades se'ns acosta un altre veterà amb millor curriculum canicrosser que ens avança fàcilment. Comença el moment clau on es veurà si el gos és bo i em tiba on jo fallo: a les pujades m'ajuda però no tot el que m'esperava. La India s'hi aplica igual però amb l'envergadura d'aquest gos i les ganes que posa en els entrenaments, suposo que avui li falta l'amo !!! La qüestió és que anem avançant gent d'anteriors tandes i s'orienta prou bé en els trencalls, a mi em falta gas i això no ajuda gens. Anem fent ja per pla, va Boby tiba coi !!!!  En alguns moments se'm fica al costat i em mira com dient, què passa aquí ?
A la baixada torna a tibar bé i agafem confiança però li falta una punta per brillar i triomfar, no anem el ràpid que podriem anar. Sento la megafonia de l'arribada i en pocs minuts ja hi som, crono parat en 30 minuts i escaig per 7,5 km. de trail, no està malament !

Només arribar em trobo al Josep, company de fatigues i més veterà que jo. El seu crono ha estat millor, en seguida vec que hem fet els deures però no el suficient, tant se val, hem gaudit sense incidències, a això veniem. Felicito al Boby i la canalla i la India ens reben efusivament. Que bonics són aquests moments en l'arribada. Hem entrat en 21ª posició, a 6 minuts del primer que avui ha volat.

En el canicross infantil, decidim a darrera hora que corri l'Anna amb el Boby també, vist que no hi ha molta canalla i que si surt pel davant, la India no seria bona opció doncs no sap córrer sense referències, a part que prefereixo que es recuperi bé del tema muscular. És una distància molt curta i intensa, així que només surti ho donem tot. Som-hi !  Sortim amb el Javi Torres just pel davant, 1º classificat del canicross d'adults, que corre amb un nen. Nosaltres li seguim enganxats. Insisteixo en l'Anna que miri bé el terra, l'últim any va fotre una bona nata. Vaig retenint bé el Boby que tiba amb força però al segon revolt, patapam, cau la nena i la crido perquè continui. Per sort no ha estat res, es mira les mans però quasi que no sagnen, va bruta i prou, per sort. Seguim i mantenim posició, per arribar segons i primera fèmina !  Llàstima que la modalitat no és competitiva i l'organització no té el detall de reconèixer el seu esforç. Amb fets així no s'ajuda gaire a crear afició, amb el poc que costaria fer-los pujar al podi...

Un canicross més, i un de menys amb el Ringo. Quin gran gos i amic de sortides del Boby, avui present substituint-lo. Se'm fa fàcil pensar en aquests moments com haguéssim corregut amb el Ringo, com ens hagués anat, aquí hagués tibat, aquí també....Sembla impossible que no hi siguis. Sempre seràs amb mi.