Marató La Llanera Trail (01-16)

Començar l'any amb una marató no és pas el més habitual i menys quan parlem de muntanya.
I encara menys habitual que ho facis quan tens una mitja marató d'asfalt prou consolidada al costat de casa, el mateix cap de setmana, on hi van pràcticament tots els teus companys d'entrenaments. Malgrat tot, ja feia temps que la Unió Excursionista Sabadell i entre ells l'amic Raül de Trailwalker i d'altres aventures comunes pels Pirineus, portaven de cap el seu temps en aquesta prova: La Llanera, combinació de marató i mitja-marató pel Vallès central, sense molt desnivell, i recuperant la impossibilitat de poder fer-ho ara fa un any després de la gran ventada que va afectar tant les pinedes del nostre entorn. Només per aquest motiu, calia donar-los una oportunitat, perquè m'imagino el fotut que ha de ser que tinguis una prova d'aquesta envergadura coll avall i la meteorologia te la faci tirar enrere ni més ni menys que un mes abans !

Sol com un mussol entro al tren de quarts de vuit a l'estació, ningú més allà. Ja venia sent un precedent de com aniria la cursa, sense cap company d'aventura aquest cop i ben sol des d'abans de meitat de cursa. No m'acosto pas a Sabadell amb ganes de menjar-m'ho tot, venim en son de pau, amb alguna sortida de 20 km., alternades amb l'entrenament de canicross. Així un no pot aspirar a fer grans papers...M'agrada el fet que la prova és molt rodadora i amb poc desnivell, fa molts anys que no en fem cap d'aquestes, darrerament hi ha massa obsessió de buscar grans desnivells en el món de les curses de muntanya. Vinc convençut en el tren i fins pocs minuts abans de la sortida, de portar ronyonera amb vitualles i bidó, per guanyar temps als avituallaments, és el que estem acostumats però que avui acabaré prescindint-ne. Penso que a cops cal fer les coses diferent. Al costat de l'ajuntament ja s'aplega força gent quasi una hora abans de la sortida, així que faig temps per la zona tot complicant-me la vida buscant el guarda-roba i xerrant amb amics. Un guarda-roba un tant peculiar, ubicat en una antiga oficina que sembla desahuciada d'un grup inversor. S'hi està calent i a sobre tenen WC així que aprofitem per fer la darrera cagalera abans no s'acabi el paper higiènic com ve sent habitual. Quina sorpresa en trobar-nos a la cua una noia que pregunta si pot passar al davant i que es planta davant al mirall per ni més ni menys maquillar-se davant de la majoria masculina allà present !

Escalfem una miqueta, no fa gaire fred però el dia és tapat i això sempre m'ajuda. Just darrera l'arc de la sortida puc saludar d'aprop i a la distància diferent gent i "velles glòries" com en Pedro, el Miguel, el Xavi Orzo, el Krlos, el Jordi Soler que com sempre tant modestament acabarà fent un excel·lent paper de 18è a la general, i també al Dani company de feina. I ja hi som ! primers quilòmetres d'asfalt fins al riu Ripoll, ben suaus de ritme doncs no hi ha taps previstos i la primera meitat pica amunt, així que cal ser conservador i preparar un bon final si pot ser. Sortint del riu comencen les pendents i anem alternant principalment pista amb algun que altre corriol. Som uns 200 a la marató i anem acompanyats durant un primer tram pels participants en la mitja marató, uns 350 avui presents. Vaig fent la goma amb diferents corredors fins a Castellar del Vallès, on passem amb uns 16 km. a les cames i encara acompanyat per força gent a prop. Vaig conservador i a ritme, per darrera de gent que hauria de tenir al darrera si hagués fet els deures les setmanes anteriors, millor així, gaudint del dia i de la cursa. Comencem el desnivell fort per corriols fins al Puig de la Creu, primer en direcció a Can Cadafalch on trobem la mitja marató i que passo en 2 hores i escaig, amb bones sensacions doncs no m'avança gent. Valoro el tema i fins i tot truco a la dona per avisar-la que acabaré una mica abans del previst, així podrem arribar a temps al dinar d'amics. Bufff....una pressió afegida. Les coses van bé, i encara que falti la meitat de cursa, normalment la pitjor, em conec prou com per saber que no estic en un mal dia.

Al km. 27 coronem el sostre de la cursa, ja fa bona estona que avanço ben sol i s'agreix trobar fotògrafs i gent animant. Força excursionistes també i ciclistes com és d'esperar en aquest entorn. Baixada un tant tècnica i ràpida altre cop fins al control de Castellar. Els avituallaments s'alternen amb regularitat, sort que són complets i aprofito per anar-me fent la barreja del meu batut i prenent sals. Fa molta estona que no m'avança ningú i pràcticament no he pogut atrapar ningú tampoc pel davant. Quan has d'avançar sol sense gaire referències, el "joc" se't pot tornar girar en un no res. Pots passar de la glòria a l'infern en qüestió de minuts, quan veus que no atrapes a ningú i comença a arribar gent pel darrera, fet que em comença a passar tot i sostenir un ritme normal de creuer. "En portes 55 al davant!" hi ha una voluntària que ens va comptant. El que suposadament havia de ser baixada, resulta ser un tram planer i amb tobogans constants que complicaran el dia a més d'un. Sort que hem reservat al principi, d'alguna cosa hem de viure els gats vells. Malgrat no pugui fer uns 10 km. finals pletòrics, collint cadàvers de corredors abandonats a la seva sort com estava previst veient la primera meitat de cursa, aconsegueixo mantenir dignament la posició. M'avancen 3 i n'avanço 3, vaig tocat però no tant. Costa arribar al km. 35, no estava mentalitzat per tants plans, sóc home de desnivell ! Aguanto la postura com puc, reconec que em trobo un tant incòmode amb la posició, hauria d'estar tibant fort aquí, com el corredor del CN Sabadell que em passa amb tanta facilitat. Sóc massa pesat per aquests trams i no li puc demanar més a un cos que no entrena com cal aquestes proves tant rodadores. Per fi tornem a baixar cap el riu i aconsegueixo guanyar ritme, em queden forces per atrapar algú que altre. Darrera pujada cap als carrers de Sabadell i tram final d'asfalt en pla mig esprintant fins la Rambla.

4 h. i 25 minuts, i amb una cinquantena llarga pel davant. Encara hem pogut salvar els plats. Som finishers !!! i així ens ho reconeixen amb l'atorgament de la medalla corresponent, si senyor. Una cursa a bon preu i amb medalla, tant se val la samarreta. El Raül i la seva mestressa són allà presents, content de poder-los saludar encara que sigui per un moment. M'assec a les escales, reflexiono uns segons entre tanco els ulls, respiro a fons: gran moment. Em sento una persona feliç, com tants altres que avui han completat aquest petit somni com a maratonians que som. La vida ens dóna oportunitats que hem d'aprofitar en tant puguem. Moments de glòria que ens senten divinament i ens ajuden a tirar endavant. Content i orgullós de fer confiança i haver escollit La Llanera. Una experiència més al sac.