Escriure

Ets capaç de deixar aquest llibre en blanc? No t'atrau la idea de començar a girar fulles per trobar algun missatge? I en comprovar que efectivament és tot en blanc, t'hi llançaries a fer-te'l teu? Potser veus moltes pàgines, massa feina.

Són maneres de fer temps, algú ho ha de fer. Un món sense lletres és un món trist, inculte, sense aprenentatge. Costa un imperi el posar-s'hi i més compartir el contingut. Hi ha qui prefereix escriure per si mateix: un diari personal, una nota anònima en un llibre de piulades. També s'hi val. Si ets a més dels que t'agrada fer-ho públic doncs enhorabona. Tothom som benvinguts en aquest món, ple d'opinions però també d'estones de solitud i auto-complaença. Trobar-se a si mateix a través d'un teclat o d'un llapis és ben fàcil, només és qüestió per ser valent i deixar-se emportar. Costa molt començar, segurament massa. Què vols que escrigui? Per qui??? Però si no tinc temps! No en sé, faig faltes, no tinc res interessant per explicar. Excuses.

Endavant. Deixa el llibre en blanc. Espera que algú altre s'hi posi i se'l faci seu. Al cap i a la fi les biblioteques són plenes de llibres, els quioscs plens de revistes i a internet pots llegir de tot. Ja n'hi ha massa de gent que escriu. El tema és que no podriem llegir sense abans escriure, algú ho ha de fer. És del tot respectable que siguis dels que es mantenen a l'altre costat de l'exèrcit de lletres. De fet si ho pensem fredament es necessiten lectors de diaris, llibres i continguts públics en xarxes socials. Segueix llegint doncs, no pateixis si no et surt la creativitat ni trobes la inspiració ni el moment. Ja hi ha d'altres que ho farem i esperem sigui del teu grat.

Escriure és passió. A cops és una parada d'olla col·loquialment entès. Especialment si coneixes el seu autor i aquest no és famós. Costa poc posar-se a llegir cròniques de vivències personals de coneguts o continguts compartits d'interès popular. Quan aconseguim que el personatge anònim dediqui una estona del seu preuat temps a llegir aquesta "parada d'olla" i se'n senti atret, li agradi, aquesta és l'essència de l'escriptor penso. Quan algú que no és familiar o amic de l'entorn més immediat et parla i opina sobre el teu contingut. Tothom hem de trobar un motiu per justificar els nostres fets. Però quan no només fem les coses perquè toca fer-les sinó perquè algú espera que les facis i que les facis bé, ostres, quina responsabilitat! Això també és escriure, correspondre l'expectativa. Seria bo saber trobar l'equilibri, ara escric ara llegeixo, no trobes? Endavant doncs, fes-ho, regala'ns una part del teu temps. Escriu.