Cross de l'Ametlla de Merola (09-16)

Una de les curses clàssiques del calendari i que tot corredor sigui d'asfalt o de muntanya hauria de provar. Coincidint amb la Diada hem aprofitat per acostar-nos amb la família per primer cop a conèixer aquest curiós racó de Catalunya. L'Ametlla de Merola com a antiga colònia fluvial a la llera del riu Llobregat, ha sabut preservar el seu emplaçament als peus de Navàs. La dona fa uns dies em va comentar d'acostar-nos aprofitant que hi corrien unes amigues i que a ella li feia gràcia prendre'n part encara que fos en la modalitat més curta de 5 qm. Aquest cross és freqüentat pels amics corredors del club cada any, qui avui tampoc han faltat a la cita, abanderats pels amics Ramón i Artur.
Després de els intensos i durs entrenaments de muntanya per la zona de l'Obac la setmana passada i ahir resseguint el track de la cursa de l'Alba pensant en l'ultra de Matxicots la setmana vinent, m'apunto a veure què tal aquesta experiència nova per a mi tot i no haver fet ni l'entrenament adeqüat ni haver reposat el suficient. En aquesta vida s'ha de provar noves experiències i sensacions. Faig una mica d'escalfament i vec que em trobo bé, sense sobrecàrregues més que possibles després de l'excés d'ahir. Un gel, aigua i som-hi cap a la sortida. El recorregut és molt poc tècnic, avui amb bassals, el trobo força interessant tot i el seu pas pel costat de l'autovia. Té un contrast interessant entre el pas per vegetació densa i camins humits al costat del riu amb la sequedat del tram paral·lel a la carretera. Hi ha tram asfaltat, carrers de poble, corriols, pujades...El meu parer és que falta alguna trialera i/o pujades i baixades tècniques. Però és interessant i dóna per deixar-s'hi la pell si tens potència. Es fan dues voltes al circuit.
Miro de situar-me a prop dels de davant a la sortida, doncs el primer revolt és estret i amb fang. S'ha d'anar amb compte. Sortim a l'esprint per assegurar tothom bona posició en aquest revolt i evitar aturades com patiran segurament els de darrera. Fa un parell de mesos ja vam sortir treien el fetge per la boca, no hi estic acostumat però no m'afecta avui. Avanço gent i m'avança també a mi algun esbojarrat. De seguida dins el primer quilòmetre tot s'endreça i aconseguim anar avançant gent progressivament. Les cames estan fresques i no toca gaire el sol fins al quilòmetre tres, així que porto prou bé la calor que fa. M'anima el circuit al costat del riu i el fet que no m'avança ningú, al contrari. Pujada forta en un parell de rampes cap a la carretera i aguantem posicions. Prefereixo assegurar el pas i reservar per la segona volta, amb la sort que els de darrera sembla que han decidit per la mateixa tècnica. Zigzaguegem pels petits carrers de l'Ametlla, m'agrada i a més em trobo molt bé i amb forces. Pas pel quilòmetre cinc, meitat de cursa, les nenes estan atentes i m'animen. És una tonteria però per mi és molt important i m'agrada que hi siguin, he de córrer bé perquè estan atentes al meu resultat, sempre els agrada preguntar-ho. Per uns moments penso amb la dona com li deu anar, segur que bé vist que el terreny no és molt tècnic.
La segona volta em ve de cara, miro d'aguantar el ritme durant els dos quilòmetres i mig planers al costat del riu. Podria excedir-me i forçar més però em retinc a mi mateix veient que avanço poc a poc a gent. Hi ha un corredor amb qui anem fent la goma tota la cursa i ens animem, acabarem plegats. Segueix sense venir ningú pel darrera, molt bona senyal. Apreto a les pujades, no em trobo cansat així que allargo passa i m'obsessiono en caçar més corredors pel davant. Un, dos, tres....baixada fins al poble a tomba oberta. Un fotògraf just passat un montícul, salt que va i que em desequilibro qüasi bé, aviam si m'ha enganxat. Els carrers del poble els faig donant-ho tot, mai m'hagués imaginat que acabaria sobrat tot i l'entrenament d'ahir. Entro dins els cinquanta primers amb quaranta-tres minuts i escaig, amb un nivell per davant de corredors bestial. És una cursa on sempre s'hi aplega l'èlit.
La Che acaba els seus cinc quilòmetres amb poc més de trenta minuts, molt bé vist el poc entrenament que porta. Tots els companys arriben bé, comentem la jugada, bevem i bevem, mengem coca i xocolata, compartim estona. Bona matinal de diumenge, visca la Diada i visca Catalunya!
web de la cursa