Cursa de muntanya de Rellinars (10-16)

Quan coneixes tots els organitzadors d'una cursa, et sents obligat (i alhora atret) per fer-la i poder correspondre l'esforç que demana. En la seva tercera edició els amics de Rellinars m'han temptat per a que no deixi passar l'ocasió, aprofitant que la canalla era dormint fora de casa. No és pas el millor dia després d'anar a dormir a les tres de la matinada però és el que més ens agrada i la son no és motiu per perdre's ocasions com aquesta.
Calia fer-la tard o aviat. Durant la setmana miro el llistat d'inscrits i vec un munt de gent coneguda, entre ells l'amic Xavi a banda de ma germana que ha escollit l'opció curta de 10 km. en la primera edició de la distància curta i que inesperadamanet acabarà amb copa entre les mans per vèncer en la seva categoria tot i el genoll que arrossega, mai millor dit. Jo per la meva banda em resigno a fer valer els pocs entrenaments de les darreres setmanes, cap de velocitat i cap d'específic com una cursa demana. Penso que potser així és la millor manera de gaudir-ne sempre potser, sense esperar-ne res i a veure-les venir. Divuit km. no és una distància pas comuna dins el calendari de curses de muntanya però si que sé segur que puc fer bé i més vist el dia fresquet que se'ns presenta. així que som-hi!
Després de saludar tota la penya ens col·loquem amb el Xavi al capdavant doncs les dues curses surten juntes. El primer quilòmetre en pujada tot pràcticament és demolidor i sortim tothom a mort com ve sent habitual. No vull abusar del meu cos vist que avui no vinc preparat, així que deixem passar força gent. Passem els primers kms. per les fonts de Carlets i de Rellinars, per camins familiars i molt bonics que feia dies no trepitjava. Seguim planejant i pujant sempre a ritme molt viu, em preocupa que no n'estiguem abusant massa. La pujada a Les Refardes i a les Boades és no menys ràpida, tot i que conservem una mica vist que no venen pel darrera. Vec que el Xavi avui ve més sobrat aprofitant l'entrenament que porta per la marató de St. Llorenç d'aquí un parell de setmanes, així que prevec un final ben sol. Al km. 8,5 quan queda ja ben poca pujada li pregunto pel temps i em diu que no portem ni tres quarts, bufff anem a un ritme massa ràpid i li dic que ho pagarem, almenys jo vist que la calor s'ha fet pas i no m'agrada gens. Pas per coll de Correu, quants cops hauré passat per aquí. Comencem a allargar cames amb l'intent d'anar atrapant gent que no aconseguim tot i el ritme. Avituallament sense parar als Hostalets i seguim fent pista i pista. Passat el trencall de la Morella em venen els records de la 1ª Trailwalker, sé que ve un bon tros de pista que sort anem retallant per trialeres complicades com a mi m'agraden. El Xavi definitivament ja m'ha agafat uns metres vitals i tot i pensar que l'atraparé no ho aconsegueixo mai doncs m'he tornat conservador amb el temps. Sort que per darrera ve un dels corredors que portem des de fa molta estona enganxats i aguantem ritme amb ell. El tros final de la cursa enganya, amb llargs plans farcits de pujadetes i una pujada final de la riera al poble que t'espanta. M'estranyo i tot de veure que podem mantenir un ritme viu tot i que anem molt justos de forces. La sensació de defalliment és allà i l'estic temptant. Passem per una darrera masia qüasi bé per dins la casa i els seus horts, travessem un pont que desconeixia i és prou bonic, i enfilem la pujada directa i exigent per dins el casc urbà de Rellinars. Definitivament no entrarem junts amb el Xavi doncs arriba un minut i escaig abans que nosaltres. Els darrers ànims van prou bé i més quan veus que atrapes gent de la cursa curta, quina última rampa per Déu! Arribo després de 18 km. i pico en 1h. 33m., molt content del resultat tot i la intensitat de la cursa, en 32ª posició.
Penso que a la vida tenim molta sort de poder demanar-li matinals com les d'ahir, on les coses surten rodones i la família et cedeix el teu temps per a invertir-lo corrent. Les meves cames deuen portar unes 200 curses i encara segueixo disfrutant i patint com el primer dia. Si és cert que a cops ho engegaries tot a rodar i et dedicaries a coses més sedentàries que t'allunyessin de l'estrés que ens autoimposem alguns corredors. Veurem què ens depara el futur.