Vèncer la frustració

"Vivència emocional que sorgeix davant el no compliment dels objectius previstos"
Es pot definir de vàries maneres pel que he vist, algunes més radicals que altres. La paraula frustració és sinònim d'abandonament en certa manera, de derrota. És digne tant de persones poc lluitadores com de persones lluitadores que ho donen tot per allò que anhelen malgrat acabi sorgint quelcom o algú que ho acabi impedint o no ho faci possible. Quan un es queda frustrat, el moment pot amb ell per no complir-se l'expectativa, el desig. El problema no rau tant en la situació com a tal, sempre es suposa que superable, sinó en el sentiment emocional que a un li queda.
Aquest "mal emocional" pot ser passatger segons la importància de l'expectativa que l'hagi originat o bé que ens arribi fins la medul·la per dir-ho d'alguna manera. Que ens empaiti durant dies en els que el cap no fa net i segueix recordant-nos la situació de fracàs. Arrossegant fins a la depressió a més d'un a cops o condicionant els seus actes en bona mesura, el seu dia-a-dia. Seria més que desitjós el pensar que ningú pugui arribar a aquesta situació però el món és divers i les persones som un experiment seu. Abnegació o resignació són alguns dels estats derivats de la frustració. Potser em complico massa però si ho barregem tot plegat.
També per sort, aquest mal emocional ens podria arrossegar a l'inconformisme, a la venjança, a la preocupació constant, a un mal camí, al replantejament de la situació. Qualsevol símbol de lluita per no quedar-se amb els braços plegats i conviure eternament amb el que hom pot considerar com a injustícia segons el cas. Si hi ha alguna possibilitat de vèncer aquesta frustració que ens té copsats, perquè no afrontar-la si un en té ganes?
Personalment em considero una persona lluitadora, amb tot el que això comporta. Lluitar pel que un vol va associat normalment a un benestar personal, encara que a cops involuntàriament suposi un malestar per un altre. No em refereixo tant a una lluita personal per aconseguir quelcom per a un mateix, sinó a una lluita contra la voluntat o interès d'algú altre, una lluita contra un no recolzament o senzillament una lluita contra l'immobilisme i el deixar fer. A la vida hem vingut a fer coses. M'aferro fermament a aquesta darrera afirmació, suposo compartida per la majoria. I qui no en tingui ganes o no vulgui comprendre el qui en té i ajudar-lo, que s'hi posi fulles. Encara que hi hagi un problema de visions, opinions o de no compartir les formes. Tallar les ales a la gent no crec que sigui un bon camí, massa llargues i mal crescudes les haurien de tenir. No trobeu?
Llarga vida als KamesKids i a les seves ganes de gaudir de l'entorn natural tot fent esport.