Canicross St. Andreu Pi Tallat (12-16)

Havia d'arribar el dia que es reconegués l'habilitat i esforç d'aquesta gosseta. No és pas que puguem dir que és gaire aplicada normalment, a jutjar pel seu comportament proper a la juguesca i a l'entreteniment, més quan posa ganes a córrer i tibar és tot un espectacle i un plaer poder empaitar-la.

L'any passat els amics de Gosesport van idear una lligueta solidària amb diferents proves canicrosseres, comptant totes elles amb diferents categories. Quan vaig veure per primer cop que es reconeixia l'esforç dels animals petits per sota dels 15 kg, vaig saber que algun dia pujariem al podi amb la petita India. En la seva primera participació al Canicross de Vilafranca ara fa un any, ja va demostrar la seva vàlua colant-nos entre els 10 primers tot i que el darrer tram el va fer mig jugant. Si bé el podi de veterans és car i demana un esforç que jo no li puc dedicar, aquesta nova categoria ens suposa moltes possibilitats com equip. El fer podi hauria de ser el de menys i més en una prova solidària, però quan ho fas per primer cop amb el teu millor amic pelut i a sobre dalt de tot....

Ens acostem a Sant Andreu de la Barca tots dos solets, ben tranquils i d'una forma planificada. Passejada prèvia de rigor, control veterinari, acostament caní, escalfament mentre l'animal reposa. Vaja, el ritual típic d'abans de qualsevol canicross. El dia és fred però els animals et fan moure i se'ns fan les 9 h. de seguida. Sortim a la tercera i última tanda, amb els petits. Per nosaltres molt important doncs la India avança millor si observa gossos pel davant. Serem una vintena de mini-canicrossers, el podi sembla fàcil però sempre s'ha de lluitar i esperar la sort ens respecti. Sortim cagant llets com sempre, on per més que vulguis anar amb compte és impossible i l'únic que et queda és resar per no anar al terra com em va passar a Òdena. Surten dues noies pel davant amb dues bèsties de gos tibant amb força. Amb les primeres pujades les avancem en seguida, no pas sense deixar-nos totes les forces. És important atrapar els corredors de la tanda del davant i així que la India comenci a agafar referències, per sort en pocs segons els comencem a divisar.

Els primers 4-5 km. són en pujada i planers per bones pistes i excel·lents corriols, on disfrutem com mai. Pateixo perquè no se li surtin les ròtules com va passar fa un temps en ple esforç. Hem de moderar el tiratge i així ho procuro en tot moment. Això vol dir que he d'anar ràpid i no suposar-li una càrrega a la bèstia, que li pugui provocar el sobreesforç muscular a les extremitats posteriors. Ho dono tot i la pujada m'ofega, de fet ella també ho dóna tot, amb l'alè se li nota. Penso que ho pagarem però com que són només 7,5 km. ho podem suportar. Jo hi poso el cap, ella el volant. Som un equip, avui invencibles en la categoria. És força motivador veure com no ve ningú pel darrera i només fem que avançar i avançar canicrossers. Com més en veiem més corre la bèstia. És una obsessió que em porta a un desgast físic important. Sort que s'entreté un moment a fer necessitats i en els bassals hi deixa algun segon que em va de fàbula. A la que culminem el punt més alt sembla que toqui la part fàcil però a mi és el que més em preocupa doncs comencen un seguit de corriols estrets amb trams tècnics que poden suposar una caiguda fàcil en qualsevol moment. Decideixo frenar-la per moments, mentre els corredors ens deixen passar. La gossa és un espectacle veure-la com s'hi aplica i com va fent cas de les direccions marcades. Els darrers km. són de glòria, pràcticament sols però tot i així ella s'hi posa i no es desentén gaire del paper. Arribem a l'esprint amb altres corredors que han sortit 2 minuts pel davant, en menys de 35 minuts i en 9ª posició de la general.

Només arribar tens una necessitat imperiosa d'abraçar-te a l'animal i omplir-lo de petons. És un moment molt bonic i d'unió amb la mascota. Ella no s'adona del que passa, és un dia més entre gossets. Mil gràcies India per donar-me aquest dia i aquests moments tant especials per a qualsevol corredor en veure reconegut el seu esforç, per mínim que sigui el reconeixement. Ets la meva campiona.