Cross de Matadepera (05-17)

Sis mesos sense posar-me un dorsal són molts mesos. La feina, la manca de motivació, altres "hobbies"...tot plegat suposa el replantejament del que un ve fent per tradició. Aquesta apatia a moments s'accentua quan arriba el moment d'entrenar, els deures previs a la cursa. Confeso que de no ser per la gosseta, encara estaria fent menys. De fet mai m'ha agradat sentir-me esclau del córrer i fer curses, he intentat sempre fer-ho perquè em venia de gust i d'això que acabi entrentant i apuntant a les curses a darrera hora. Lluny de voler inventar-me termes com "depressió atlètica" vull pensar que toca fer altres coses. Hi té a veure l'efecte post-UTMB? Sense cap dubte.
Diumenge 14, confeso que decideixo acostar-me a Matadepera perquè em ve de gust més això que anar a fer quilòmetres amb els amics com cada diumenge matí. Ni el dia abans tinc clar el que faré, així que com que la inscripció és solidària i gratuïta, quan em llevo decideixo. Ja fa uns anys que el Marc Otero va decidir embrancar-se en aquesta "mini" organització i tinc ganes de veure com és la moguda. Cal dir que l'anomenat Bosc de les Farigoles a la part sud del poble, dóna per molt i sembla un lloc força ideal per fer-hi un cross, cosa que potser ens falta a Viladecavalls.
És una prova prop de casa i això vol dir cares conegudes. Saludo la gent que em vaig trobant i faig alguna volta de reconeixement al circuit, per dins em dic que l'he encertat. Em sento bé i amb ganes de córrer encara que m'hi hagi acostat sol. Totes les categories correm per separat, distàncies i circuits diferents. Som una setantena d'homes a la sortida.
Decideixo sortir conservador com sempre malgrat sigui una cursa curta. Cinc voltes al mateix circuit i un total de 7 km. No estic avesat a aquest tipus de competicions i prefereixo veure-les venir que no patir. La primera volta és de tràmit, m'avancen força corredors, penso que potser vaig massa còmode. Anima veure la gent al punt de sortida com en cada volta et crida. La segona volta serveix de control de la situació, veure si ve algú més pel darrera i qui queda al davant, em sento bé tot i entrenar ben poc i gens la velocitat així que decideixo mantenir ritme i mica en mica atrapar algú del davant. Tercer i quarta voltes calcades, avanço alguna posició però prefereixo reservar-me al final, de manera que en passar el darrer cop pel punt de sortida em jugo totes les cartes i em llenço a atrapar els corredors del davant. La primera part del circuit és en tendència a baixar i això m'afavoreix, vaig avançant poc a poc tot jugant-me-la doncs el ritme en general ha millorat i estem corrent per sota de quatre el km. a estones. Toca fer la darrera pujada i encara queden cinc corredors pel davant a la vista que corren en grup. Trec tot el que puc per mirar d'atrapar-los i ho faig, de manera que just quan els enganxo es desfà el grup i tothom dóna el que té a dins. Arribem esprintant de mala manera però amb forces, en 24ª posició. Content de les sensacions i de l'estona passada. Ni idea del crono que haurem marcat, compto que hauran estat uns 30 minuts justos, és el primer cop que corro en 25 anys una cursa i que no sé el temps final. Tant se val, la causa és solidària i la meva motivació actual fa que sigui un tema que no em preocupi gens. Esperem tornin aviat les ganes de preparar una cursa com cal!