Benvinguts al bloc de n'Eiger !

Benvinguts al bloc de n'Eiger !
experiències i reflexions personals

Canicross Entrevinyes Alella (01-18)

La primera de l'any i ja veurem si en vindran gaires vist la molèstia lumbar que ja fa mesos s'ha instal·lat en el meu cos. Seguim sense diagnòstic però almenys podem seguir fent el que més ens agrada a diferent escala de la que a un li agradaria.

Des de fa poc més d'un any que no ens acostàvem a cap canicross per diferents motius. Vist amb els meus ulls ho trobo un tant egoista pensant en el que li agrada a la gosseta passar una estona entre amics. Es fa difícil valorar si el nivell d'estrés previ a la sortida que passen les bèsties, els és perjudicial pel seu benestar. Com sigui però, l'estona d'esbarjo que li suposa després de la cursa és impagable.
Feia unes setmanes que m'havia fixat amb Alella com a possible objectiu, no només pel fet que mai l'havíem fet sinó per tenir categoria per a gossos petits. El darrer cop a St. Andreu de la Barca ens va anar prou bé tot i que s'ha de dir que no vam tenir gaire "competència" a nivell de gos. Aquest cop la cosa es posava més seriosa per la quantitat de participants i això ho feia un tant més atractiu. A nivell de recorregut confeso que em va agradar més el de St. Andreu, més tècnic i frondós. L'Entrevinyes té l'ali cient de com diu el seu nom, circuit entre vinyes però tot s'ha de dir que un cop has fet els primers camps ja les has vist prou. Les vistes però són interessants sobre el mar, van sortir bones fotos dels participants.

Poc abans de la sortida coincideixo amb el veí del poble, el Joan Miró. Tenia ganes de compartir una estona de xerrera amb ell i així vam fer. En la modalitat curta per sota dels 7 km. ens havíem apuntat mentre d'altres feien la llarga de 15 km. Massa distància per la India vist el ressorgiment del problema de la contractura a les extremitats darreres pocs dies abans de la cursa. No ens la podíem jugar a banda que no feien categories per la llarga. Tocava donar-ho tot un cop més en una distància que no és la meva. Sortides per calaixos, per sort ens posen pel mig, tenim més de 40 corredors pel davant i això ens va bé per l'instint de la gossa a caçar posicions. Sortim directes amunt sense treva, com odio aquestes sortides tant intenses, no em barrufen les pujades només començar. En el nostre calaix tenim 9 canicrossers dels quals no en vec cap que em soni i que em pugui preocupar a nivell de gos. Són gossos petits i no sembla que puguin donar molta guerra a les ganes de la petita India. Només sortir però se'ns col·loquen 2 gossos pel davant, petits però guerrers. Els primers 3,5 km. tiren amunt amb intensitat i pocs descansos, ho donem tot i més per mantenir el ritme del davant i amb algun cop de sort després d'entortolligar-se amb participants que anem atrapant del calaix previ, acabo per avançar els 2 companys de sortida. N'hi ha un però que ens trepitja els talons i de seguida vec que la cosa va de debò. No hi ha manera d'agafar-li distància malgrat estic donant tot el plaer a la gossa per no frenar-la i que sento que vaig al límit. Massa intensitat. Coronem el punt més alt en el mateix moment que vec com ens avancen sense miraments, ve baixada i penso que ens anirà bé portar algú davant perquè la India tibi. Però resulta que el que no tiba sóc jo i mira que sóc de baixades... (era més aviat) Fa estona que no vec ningú més que vingui pel darrera, anem avançant gent i prou. La distància s'incrementa cada cop més amb el corredor que ens ha avançat, penso que ja està bé fer segon en categoria de gossos petits i em resigno a seguir com puc a la gossa que està fent altre cop un paper excel·lent. Crido i tiba, això rutlla. Fals pla i a poc més de mig quilòmetre ja veiem l'arribada avall. Acabem de donar-ho entre vinyes i amb moltes ganes malgrat ens fem grans i aquells esprints es troben a faltar.

Poc més de 28 minuts per fer el recorregut. Genial India! Quin gran moment quan arribes a una cursa entre aplaudiments, no cal arc d'arribada com és el cas, cal només voluntat i ganes. L'amic Joan que ha sortit per davant ens rep i ens sorprèn amb un excel·lent resultat doncs han fet un parell de minuts menys, entrant en 7ª posició. La sorpresa és meva quan vec que hem arribat en 10ª de la general, superbé si comparo resultats anteriors. Acabem finalment tercers de gossos petits doncs hi ha un altre corredor que ens ha superat en un altre calaix i que guanya sorprenentment la general, a banda també cau una 3ª posició de veterans que no ens pertoca per estar inscrit en una altra categoria. Més que content doncs tot i no poder repetir el 1º en categoria del darrer canicross. Per molts anys puguem seguir gaudint de la disciplina, quin matí més bonic.