Cursa del Bolet (12-17)

L'Àlex té 10 anys. Fa quinze mesos ens vam conèixer en la primera reunió d'un grup de pares, el que acabaria sent els Kames Kids. Era un més de tants vailets que tenien ganes de provar això de córrer per la muntanya. Els seus pares manifestaven que havia provat altres esports sense constància ni èxit i que recolzaven la iniciativa veient que podia ser una disciplina esportiva que complís el seu afany no pas competitiu sinó de realització personal. I així ha estat. Quinze mesos després podem dir orgullosos que aquella iniciativa d'un grup de pares, ara consolidada, ha aconseguit el seu objectiu com pot ser l'acostament de nens i joves a l'entorn natural a través de l'esport.

L'Adrià en té molta culpa com a promotor i monitor del grup de tecnificació que va arrencar tot just fa 3 mesos. Seguint el seu interès perquè els seus "alumnes" participin en curses d'una forma més o menys regular, em va proposar apuntar-nos a la Cursa del Bolet per acompanyar als joves que hi vulguessin anar. Les malalties i imprevistos de darrera hora fan que només quedi l'Àlex amb ganes de córrer-la i....quines ganes! Ens apleguem doncs el 26 de desembre amb el Jordi i l'Adrià a Ullastrell. Fa 3 anys que no venia a fer-la, la meva sisena participació. Diria que el darrer cop encara arribàvem al camp de futbol mentre que ara el format de sortida i arribada és el mateix de la cursa de muntanya del poble. Com sigui que per mi és un dia especial, no vinc a córrer contra el crono com en qualsevol altra ocasió sinó a acompanyar al jovent. La Cursa del Bolet és pura nostàlgia per mi, ho reconec. En un dia especial, prop de casa i força amics que et retrobes d'un any per l'altre.
L'Àlex ve acompanyat de la seva mare qui no para de relatar-me sempre que ens veiem el com n'està d'enganxat el nano al tema i el com n'estan d'agraïts que mantinguem viva la inciativa dels Kames Kids. És una sort haver-te trobat em diu un cop més i jo que em fonc pres de sensibilitat. Que grans són aquests moments de vida on trobes el sentit de les coses i on agafes força, motivació i ganes per viure.

Són les 10:30 h. quan es dóna la sortida. Ens espavilem amb l'Adrià per fer tornar enrere l'Àlex qui se'ns ha colat fins la primera línia de sortida, propi de la canalla ingènua. Primers metres per la carretera d'accés al poble i els corredors i amics ens van passant. No recordo el darrer cop que vaig fer de llebre a algú, potser fa uns quants anys a la meva dona. No conec el seu ritme així que deixo que l'Adrià el porti, clavant un ritme constant en tot moment i acord al desnivell. Em limito a donar missatges d'ànim i a observar i observar el seu posat físic i les seves passes. Hem de vetllar perquè aquesta primera experiència en competició en un circuit llarg per ell encara que siguin 6 quilòmetres i escaig, no suposi un mal tràngol i el que podria significar un pas enrere. El noi però clava el ritme del seu monitor i diria que ho fa fàcil. Després del pla per asfalt encarem la baixada per pista ràpida i on recuperem posicions sota la meva preocupació de si potser anem massa ràpids i ho pagarem. Continuem en pujada cap a meitat de cursa i el ritme decau quan em poso al davant per intentar garantir un bon final, sent coneixedor que la pujada és llarga i dura a moments. Anem avançant canalla i adults fins i tot. L'Àlex està "on-fire" i puja superbé sense queixar-se. Assolim l'asfalt de nou per on en quilòmetre i mig ens ha de portar fins l'arribada. Només li vec un petit moment de defalliment que em fa patir a 1 qm. de l'arribada però que queda en res. Quina facilitat per córrer i quina cursa li està sortint! Rematem la feina avançant un parell de nens que feia estona duiem al davant i ja no en veiem més. Això ha d'acaba en "sprint" i així és, el nano es deixa anar i de quina manera per treure'ns fins i tot algun segon. Mare meva, quina experiència. No sé qui ha gaudit més, si ell o nosaltres. Han estat 29 minuts de pur esport i una vivència difícil de repetir per ser el primer cop. Només un altre nen que ha arribat davant li acaba prenent la més que merescuda copa de campió de categoria infantil. Tant se val penso, és una llàstima que encara no hagi guanyat cap copa amb nosaltres en curses infantils però de ben aviat arribaran segur i a dojo. No és el nostre objectiu principal però és clar que per ells és important assolir els calaixos del podi.

Que bé ho has fet Àlex. Com vius l'essència d'aquest esport: ens escoltes parlar amb amics de les batalletes de cursa, t'empasses tota la cerimònia d'entrega de premis encara que no en tinguis, et repasses les classificacions...benvingut al món del "running". Confesso que m'he emocionat a l'arribada en veure la seva mare i en abraçar-lo per felicitar-lo pel seu paper. Quina cursa més magnífica! De fet m'acabo d'emocionar quan em dóna un petit obsequi a final de cursa com a senyal d'agraïment per la feina feta fins al moment. Feia molt de temps que no em sentia així de realitzat, això és millor que acabar qualsevol cursa d'ultradistància. És una cursa sense fi, un projecte que avui ha brillat de nou encara que sigui només de mans de l'Àlex. Ell és el petit exemple de tot el que es pot arribar a fer d'una forma desinteressada amb un grup de canalla i que mentre duri ho hem de gaudir. Gràcies a tots els que ho esteu fent possible ha sortit aquest dia tant magnífic de Sant Esteve. Un dia per la memòria.