Cursa de Rellinars 11 km (10-18)

Una cursa més al sac encara que sigui a un altre ritme. Rellinars apareix fàcilment al calendari quan els amics que l'organitzen reclamen participació. Per això vaig mirar d'animar pares i nens aquest cop, sacrificant la "meva" distància de mitja marató i optant per la distància curta malgrat ser un pel massa per la canalla. I és que venia de gust, molt de gust, poder apropar-los i fer viure en primera persona una experiència així. Tots hem sigut petits i hem viscut il·lusions i ganes especials, així que calia aprofitar aquestes ganes seves per acostar-los a aquest món del trailrunning que ens té ben esbojarrats. Encara que sigui per només un cop, aquesta era la condició que els vam posar.

La dona també s'anima a fer-la, al seu aire, i algun monitor i algun amic. Rellinars és un bany de coneguts com és d'esperar cada cop que hi anem. Un dia emboirat ens rep i ens convida a fer esport. Sortim darrera de tot, ben conservadors, i mica en mica anem controlant primeres sensacions i ritmes del conjunt. Els anem xerrant a la Carla, l'Olivia i el Guillem. Tots semblen "on fire" i ben concentrats. La Carla té ganes de fer equip i no s'aventura a tibar davant les meves paraules alentadores. A mesura que ens anem escalfant venen les ganes d'avançar així que aprofitem que els primers quilòmetres són afavoridors per passar algun que altre corredor/a. Els tres es menjarien el món durant el començament, per això estem per calmar aquestes ànsies de tibar i evitar així que algú quedi rebentat pel recorregut. La pujada cap a l'avituallament de Les Cases és facilitadora de mantenir un bon ritme. Podríem trotar però els fem caminar, malgrat tot i així seguim avançant gent. Com deu desanimar que sis corredors t'avancin de cop, penso. Entre els avançats hi ha la dona a qui animem tots plegats. Arribats al km. 6,5 coronem el punt més alt del dia i ens preparem pels plans que precedeixen la baixada amb despistada inclosa que ens fa perdre algun minut que altre. Encarem la pista que baixa prop de Casajoana a tot drap i quina manera de baixar. "Tranquils! Tranquils!" els cridem mentre mirem d'aturar un ritme frenètic marcat per la Carla. Cullons com disfruten i com disfrutem els grans en veure'ls córrer amb tals ganes. I no parem de baixar fins que els aviso que som al final i que ens queda menys d'un quilòmetre però que cal superar una pujada molt pronunciada. Som als carrers del nucli antic de Rellinars on hi trobem gent i veïns animant. Ens fem veure. Camina que caminaràs que tibem amunt, tot i que comencem a notar com el Guillem defalleix i això no ens pot passar. Ha d'arribar sencer i sense forçar tant malgrat ho haguem fet inevitablement. Entrem a meta tots sis entre una gran ovació i sorpresa dels allà assistents en veure tanta jovenalla.

Ha estat menys d'una hora i quart de pura experiència de vida. No sé qui ho ha passat més bé si els nens o si nosaltres. Una manera de córrer diferent i que fa afició. A més queda arrodonida la feina pel podi compartit de primers de categoria tant masculí de l'Arnau com femení compartit entre l'Olivia i la Carla. Quina foto més maca pel record dels Kames Kids. I que bé veure entrar també a la Che poc darrera nostre amb cara sencera i contenta d'haver superat la prova amb escreix també.

Poble de Rellinars, seguirem venint a emportar-nos la vostra aigua però també tornarem a la vostra cursa. Fins una altra!