Collbaix Trail 32k (12-18)

S'havia de rematar l'any amb algun repte de qualitat. No podia aspirar a gran cosa vista la poca dedicació de les darreres setmanes i que es va limitant als entrenaments amb amics i de poca distància. De manera que aprofito que els amics Egaramossenaires acudeixen en massa a aquesta cursa de St. Joan de Vilatorrada per agafar-ho com a excusa. Els VEC són una colla d'amics biciclistes i corredors de trail que organitzen aquesta moguda i es nota només arribar a la recollida del dorsal. Un local reduït, només un WC, arcs i carpes per muntar poc abans de la sortida i cua en la recollida de la bossa del corredor. Poc a exigir donat el tipus d'organitzador i menys en el meu cas que vinc aprofitant un dorsal d'un amic. Arribo a St. Joan acompanyat per la Mireia, qui acabarà guanyant la cursa de distància més curta (21 km) i el Pere Fàbregues que avui prefereix mirar-s'ho sense suar.

La sortida es dona amb retard i ja ens trobem tots en una corrua de corredors i corredores enfilant cap el primer pas pel Collbaix. Em sento bé tot i que sóc conscient que el dia será llarg, així que apreto el just per mantenir un ritme còmode. La sorpresa és meva quan vec que els companys van també al meu ritme, i la Mireia i el Garreta. Potser estic apretant massa des d'un inici però em trobo bé aixi. Coronem Collbaix on ens fan magnífiques fotos amb vistes i passem pel primer avituallament amb força. El David i el Guille tiben fort amb mi i ens mantindrem junts fins al segon i al tercer avituallament pràcticament, tot i que amb el pas dels quilòmetres se'm van distanciant pel davant. Arriba pel darrera també l'amic Miguel com era de preveure, però jo aguanto com puc el ritme. Barreta, gel energètic i tàctica de menjar i beure el just no fos cas que l'estómac rondini. Fa fred i la calor no em complicarà el dia segur. Per darrera em comença a atrapar algun corredor i será la tònica fins l'arribada, malgrat no entri realment en cap pàjara. Era de preveure que el meu ritme anés a menys, tot i que aconsegeuixo arribar "amb condicions" fins la darrera pujada, quan passem altre cop prop del Collbaix. Em venen records de quan vam fer la cursa del Foc em sembla. Diria que per Sant Joan de fa una pila d'anys. Ni m'enrecordo. El corriol del darrer ascens m'és familiar, ara l'han batejat com Zegama. La darrera baixada no és pas fàcil vist el desnivell a perdre i el tipus de corriol que zigzagueja. Tinc l'esperança d'atrapar algú i ho faig a dures penes. Llàstima d'un darrer tram per pista que em tira avall els ànims i em deslliura d'un bon final. Anem sentint el speaker des de bona part de la baixada. Darrer esforç i entrada a meta amb un crono de 3h. 22m i una persona de l'organització que se m'acosta ràpidament amb una caixa de bambes noves Innov que m'han tocat per sorteig i que acabaran sota l'arbre de Nadal com a obsequi per la mestressa.
Content de veure com he arribat de sencer, controlant sensacions i a 2 minuts només del David i del Miguel. No estamos tan mal com em pensava. Podem donar pràcticament per tancat l'any amb aquest trail.