Mitja Marató de Terrassa (01-19)

I en van 12. No en són 20 com el total d'edicions d'aquesta mitja, la de casa, però de carrer és la prova que més vegades he fet. Sincerament l'asfalt cada cop m'atrau menys. El que passa és que sempre suposa un bon test per veure com anem de ritmes, com es troba el cos davant un esforç continuat i com estan els ànims en general. Són moments diferents, on la gent et busca i t'anima: els pares, els amics...A muntanya som més de fer-nos la nostra cursa i passar desapercebuts.

Quatre anys sense trepitjar els carrers de Terrassa són una eternitat. Encara no me'n faig el càrrec. El darrer cop va ser acompanyant ma germana en la seva estrena. Calia doncs buscar algun al·licient,  una motivació afegida per a preparar encara que fos una mica l'esdeveniment. La veritat és que quan vaig veure que es feia una oferta fa mesos en la inscripció, que es parlava de canvi del circuit i que feia 20 edicions d'aquella cèlebre primera edició mítica, vam ser uns quants que ens vam apuntar al carro. Un per l'altre va costar menys prendre la decisió. Comprar el xip groc de nou després que la gosseta el fes malbé talment com si fos una de les seves joguines, va ser el primer pas evident que volia ser a la línia de sortida. Sense plans i és que he estat mesos pensant que aniria a acompanyar algú aquesta vegada també tot i que finalment no ha estat així. Fa un parell de setmanes vaig decidir de testejar-me en el propi circuit i vaig veure que "no estamos tan mal" Els darrers entrenaments entre setmana amb els pares dels Kameskids, junt amb algun que altre entrenament de semi-qualitat per muntanya em fan veure que estic bé i que puc buscar l'hora trenta, malgrat ser lluny del meu millor temps.

M'acosto a la línia de sortida ben sol. Podria haver quedat amb molts dels amics que avui la corren però em ve de gust fer la meva. Passejo pel village de sortida, saludo companys i escalfo ben sol. És la única mitja de Terrassa que vinc i escalfo sol, quina tranquilitat! L'expectativa pel nou circuit és important entre la gent, cosa que aviat es ve avall només donar la sortida en veure com es fa un tap més que previsible al cap de pocs metres per qüestions d'arc i estretor de carrer. Un punt molt fàcil de resoldre i que inexplicablement queda sense resoldre. L'objectiu és empaitar la llebre d'hora trenta, el Rafa, un veterà de les curses. Ho faig des de la distància, amb l'amic Toni qui avui presumeix de poder fer la seva 20a edició. Totes al sac. Sensacions molt bones fins al km. 9 quasi bé on vec que he de baixar ritme en la pujada i veure-les venir. Més que previsible vist que només he fet 2 entrenaments en asfalt per "preparar" la cursa. No hi ha res atlèticament parlant que et faci més ràbia que perdre el contacte amb la llebre, però és el que hi ha. Cap i amunt per l'avda del vallès, veient com mica en mica se'n va el grup pel davant. Aguanto però el ritme prou bé i em consola saber que pràcticament no queden pujades així que tinc l'esperança de poder llançar un petit atac en la baixada i recuperar posicions i dignitat. Els pares, la dona, la filla m'esperen en aquest tram. No aconsegueixo recuperar ritme tot i que tinc l'esperança que podré fer-ho un o altre moment. Vec com em van passant poc a poc els corredors, sense sensació de pàjara però es nota que no vinc amb els deures fets. Sort que fa baixada! En cap moment porto el control del ritme, anem per sensacions. Últim quilòmetre, braços amunt, darrer esprint i arribada.

Hi ha poques coses a la vida que plauen a un corredor com quan travesses un arc d'arribada. Un moment ben senzill que t'omple i et fa enormement feliç. Encara que no hagin sortit les coses com un esperava. Els companys de feina són fent de voluntaris com sempre a l'avituallament, on  m'instal·lo per aprofitar de saludar els companys que van arribant i sota un solet que fa les delícies de qualsevol en un dia d'hivern. Només el temps sap si tornarem. Si hi haurà tretzena edició...les ganes hi són tot i cada any costa més entrenar ritme. El cap és però en altres guerres, veurem què ens depara el futur.