Cursa de muntanya d'Ullastrell (03-19)

Per la cursa Serralavella feia temps que no m'hi veien. Des de que l'amic Isma formava part de l'organització, malgrat la teníem ben a prop. En aquesta edició em vaig assabentar que els organitzadors portaven la intenció de deixar d'organitzar-la, com tantes altres iniciatives similars sense ànim de lucre. El cas és que per sort i per desgràcia, la família de la Ivet ha aprofitat l'ocasió per a mantenir-la en el calendari. Dic per sort perquè no es perdrà així la celebració d'aquesta iniciativa esportiva local. I per desgràcia doncs perquè ha hagut de ser una enfermetat minoritària la que ho hagi fet possible. La Ivet és una nena petita que ha desenvolupat una enfermetat a hores d'ara sense cura i que ha fet que en qüestió de mesos la família Perés posi daltabaix un poble sencer amb mil iniciatives encaminades a l'obtenció de fons per a la investigació de la malaltia. Quantes vides capgirades de la nit al dia... La constitució d'una fundació per a coordinar tot aquest gran moviment social n'és l'exponent i la quantitat de donatius aconseguits fins al moment és extraordinària. Solidaritat i aquest cop esport.

Amb els Kameskids hi havíem de ser presents. El vincle Viladecavalls-Ullastrell és latent i l'ocasió solidària doncs s'ho mereix. Aconseguim convèncer alguns dels grup de tecnificació i així és com a 24 de març posem rumb cap a les corbes d'Ullastrell amb els 2 Àlex, la Carla, el Martí i els companys de Rellinars. També hi és present el Jordi, amb qui ens repartim una mica la tasca d'acompanyament. Jo sortiré amb els Àlex mentre ell intentarà seguir el Martí al capdavant. La Carla es queda a la línia de sortida per malestar. Fem els primers quilòmetres plegats fins que un dels Àlex punxa a la primera  pujada i quedem en que l'altre vagi tirant. Vaig fent la goma amunt i avall i al km. 5 veient la diferència de nivell, decidim que tirin sols un pel davant i l'altre pel darrera. Decideixo quedar-me al darrera i ajudar l'Alex més jove qui avui suposem que per temes d'alèrgia no es troba del tot fi. Farem plegats tota l'estona fins l'arribada, a un ritme molt discret per les seves possibilitats (1h. 18m) 10,5 quilòmetres amb força desnivell. Em quedo ben parat quan a l'arribada m'assabento que el Martí ha entrat el 25 de la general amb un temps de 55 minuts i quedant tercer de categoria sub-18, mentre que l'altre Àlex ha fet els seus primers 10 quilòmetres amb un temps de 1h 1m.  I ben sol tot el tros final de pujada!

Quina imatge la de l'arribada amb tanta gent aplegada per la causa solidària. Centenars de persones inscrites a la caminada. Centenars de persones inscrites a la cursa. Parlen per megafonia que s'ha recaptat més de 12.000 €. Increible. Ànims Elisabet. Estem al vostre costat.