Oncotrail (10-19)

Molts records de Trailwalker et venen en participar en proves per equips i més si són amb causa solidària al darrera. L'Oncotrail n'és un clar exponent al nostre pais on per sisè o setè any consecutiu es volquen un conjunt d'entitats i voluntaris per a fer possible donatius que aquesta edició han superat els 300.000 €. Cada equip per participar ha de recollir un donatiu mínim de 1.000 €

La gent de Vacarisses Corre, de mà de l'amic Toni, em conviden uns mesos abans a prendre'n part i jo que els dic que si. Sense pensar gaire en la pallissa que m'espera però bé, és el que ens agrada fer i ho farem penso. Finalment acabem enredant al Martí de Kames Kids, qui substitueix al Toni a darrera hora per lesió, i que m'acaba fent costat, engrescant-lo en aquest gran món que és el trailrunning solidari. Correrem amb en Greg, un altre David, el Lets, l'Ivan, el Josep-Maria i el Carlitos. Tot gràcies a l'acció solidària de l'Àlex, company de l'altre equip de Vacarisses, qui fa possible els donatius donada l'afectació de la seva dona, la Eva, pel maleït càncer. Justament la causa per la que correm.

Palafrugell bull a primera hora com mai en tot l'any. Més de dues mil persones aplegades en una plaça que es queda petita. Hem mirat de fer una mica d'estratègia amb els companys per intentar ser un equip dels ràpids. Sortim els que en teoria, diuen, tenim més tralla a les cames i jo que me les vec a venir amb les tres bèsties davant meu. I així és. Enllacem dues etapes seguides en un total de prop de 17 quilòmetres en un temps rècord per mi i impensable: 1h 36m.! quan la previsió era de 2h 15m... Tota l'estona frenant el ritme per darrera però aguantant els constants canvis de ritme i avançaments a altres equips. Quin començament! Arribats primer a la Platja del Castell i després a Llafranc, donem relleu a la resta de companys, qui afronten una etapa ben dura de pujada. Jo que aprofito per descansar a l'autocaravana que duem al damunt, i mirar de desinflamar o més aviat recuperar el tendó d'aquiles amb gel i anti-inflamatori. Tot el dia que em portarà de cap tot i que al final res de res.

Després d'haver entregat el relleu en 25º posició d'un total de 270 no està malament. Som conscients que ja no millorarem aquesta posició, però seguim lluitant tots els membres. Agafo de nou el relleu a la platja del Racó, després que alguns companys fessin el canvi abans a Begur, així descanso 2 etapes per poder afrontar 2 etapes seguides més fins Pals primer i després fins l'avituallament de Caus dels Pins sota un sol de justícia. Primera etapa que fem junts amb el Martí i al capdavant en bona part tirant dels companys, per després perdre pistonada jo passat Pals mentre travessem camps infumables i amb molta calor. Aconsegueixo no parar de trotar però i fer un darrer esprint per donar relleu als companys que ens esperen. Hem anat perdent posicions, ja anem els trenta i llarg, però bé, amb moltes ganes i diversió. Perquè si alguna cosa hi ha és bon rotllo i molt bones estones plegats. Prenem novament l'autocaravana i el google maps ens lia per una pista de mil dimonis on el que fem és ratllar-la i estripar motor fins veure en una rampa que allà no hi fem res de camí de pujada a Fitor. Per sort l'hem liada però ens en sortim, tot caminant fins al capdamunt i aturant un cotxe que ens acaba de portar a l'avituallament. Descansem una mica, menys del que ens tocava i tornem-hi. Nova etapa entre Fitor i Calonge, en baixada però també en pujada, tibant de'n Carlitos i el seu cos que li costa tirar. Ens van avançant equips i la nit que s'acosta. Ja estic pensant en la meva darrera etapa, la última de l'Oncotrail. Surten l'Ivan, el Josep-Maria, el David V. i el Lets a fer l'etapa més llarga del dia que els portarà pel litoral de Sant antoni i Palamós fins a Vall-Llobrega on els esperem amb moltes ganes de rematar la jornada.

Fem els 7,5 km darrers en prop d'una hora. Es fa etern, amb el Martí novament al capdavant, i el Greg, arrosseguem al Carlitos fins Palafrugell, sota una foscor solemne i veient com ens avancen un i  altre equip. El rellotge marca les 12h. 45m. quan creuem l'arc inflable, amb molts records i anècdotes al damunt. Quins companys i quin repte més bonic!!!  S'hi ha de tornar, a poder ser amb millor forma i amb una estratègia millorada si pot ser. El massatge final fet a quatre mans per dues noies russes és sublim, també la cola que entra com mai, i el menjar que començo a engrapar de valent tot i que avui l'estómac no me l'ha jugada. Personalment he acabat fent 55 km. dels 100 totals, no hauria d'haver suposat gaire pel meu físic però cal confessar que un acaba amb moltes ganes d'acabar i de treure's el patiment del damunt.

Gràcies gent de Palafrugell i de Vacarisses!