M'acosto a Rellinars amb la Mireia, el Sergi, el Martí i el Marc. Un cotxe ben ple de veterania. Ells fan la distància de 21 km així que sembla que m'animaré finalment a fer aquesta distància tot i no haver-me preparat gens. Els preparatius de la cursa contra el càncer de pàncrees i del cross i marxa solidaris del poble, no m'han deixat gaire temps en vespres i caps de setmana que diguem...
Mentre estic a la taula d'inscripcions i encara estic rumiant quina distància em ve de gust fer, comentem amb el company d'escoleta, el Ricard, i apareix de sobte el Martí, qui es ve a apuntar a darrera hora també! Quina sorpresa i quin al·licient per mi per decidir-me finalment pel canvi de distància. La Carla, el Martí i el Ricard faran la curta, així que jo també. Ja està decidit. Sortim amb la meva obsessió per mirar de controlar de prop al jove Martí, quinze anys de pur nervi i amb un cap preparat sobradament per a tot el que li vindrà que no serà pas poc en aquesta vida. Molts èxits esportius segur. Com sigui que aconsegueixo fer els 2 primers quilòmetres seguint la seva estela. El cos i les cames em responen, la motivació encara més. La Mireia és amb nosaltres fins que es cansen tots dos de que els empaiti i de sobte em trobo sol entre una munió de corredors veterans que se m'acosten pel darrera. Aconsegueixo mantenir un ritme viu tot i arribar el tram de pujada entre els km. 4 i 6. Pràcticament no m'avancen. Menys mal però que no m'he apuntat a la distància llarga, em conec prou bé i vist el pràcticament inexistent entrenament de les darreres setmanes, m'hagués tocat patir massa. Millor 11 km!!!
Passo per l'avituallament del 6 a les Boades i comencem a baixar i baixar primer per corriol després per la pista d'accés a Casajoana. Déu-n'hi-do quins ritmes per mi, i és que segueixen venint pel darrera i això em dona ales a mantenir pulsacions i esforç. Arriba la pujada final definitiva al poble, un autèntic terrabastall atlètic que sort que conec bé. Hi poso ganes i aguanto fort fins dalt de tot entrant en 58 minuts i escaig, en 23ª posicio que ja està bé per mi. Quina sorpresa en dir-me el Martí que ja fa 5 minuts que ha arribat entre els 10 primers. Caram quin noi i quina progressió en els 2 anys que portem amb ell a Kames Kids. El Ricard i la Carla arriben pel darrera, amb millors temps que el de l'any passat, i la Mireia, com no, fa primera de la general en la llarga amb un temps estratosfèric que ens deixa bocabadats un cop més. I té la meva edat... Està clar que en aquesta vida tot són prioritats!
Fins sempre Rellinars!!!