A les sis em recullen l'Agus i el David, com sempre molt aviat per poder arribar amb temps i viure l'ambient de pre-cursa, on tenim la cursa gran a punt de sortir, per mi però amb un al·licient que li falta tot i no tenir pas pocs inscrits. Amb trenta-i-pico ja en tinc prou i més després d'un any de no corro aquesta distància seguida em sembla. Enrere queden els anys d'ultratrail seguides, fa més d'un any que no en faig cap de fet. Així que després d'aplegar-nos una bona colla i fer-nos les fotos pertinents, sortim des del capdavant mateix a explorar el massís de l'Ardenya. He de dir que tot i el sopar amb amics ahir i poc adaptat a les necessitats atlètiques del dia, l'estómac i les sensacions són bones malgrat no portar cap entrenament específic com ve sent de costum els darrers anys. Surto al darrera de tots els companys i em limito a veure-les venir. Em trobo bé, però ja sé el que vol dir patir els darrers quilòmetres en aquestes distàncies com just fa un any al Collbaix. La primera pujada i el que ens quedarà pràcticament de recorregut, és bona part per corriol, tècnic sovint i amb desnivell arreu afegit. Sense voler-ho vaig atrapant companys, l'Agus no sembla prou fi i es queda així que decideixo seguir l'estela del Toni i el David i formem un trio interessant. Aguantaré fins al km. 15 amb ells i en arribar una baixadeta força corrible, em deixo portar per les sensacions, posant-me al capdavant. Els agafo distància com aquell qui no vol la cosa i començo a avançar mica en mica a altres corredors. Per moments penso que l'estic cagant i que ho pagaré amb escreix, però és que em trobo bé i la veterania és un grau aquí. Així que em limito a mantenir ritme en pujada sense arrossegar-me i a les baixades em deixo anar, carregat de valentia. He dividit la cursa en diferents parts i sé que la darrera pujada important la tenim entre el 21 i el 24, a partir d'aquí hauria de ser més fàcil. Precisament quan em vec dalt el darrer cim, és quan me n'adono que avui tinc el dia i això s'ha d'aprofitar. Apreto una miqueta el ritme a les pujades, amb ganes d'atrapar més gent pel davant. La Gemma deu ser a prop i m'aniria perfecte fer un duet amb ella, sent coneixedor que va tercera fèmina i que deu estar corrent amb ganes. Hi ha voluntaris que ens canten les distàncies i ja veiem que l'itinerari és llarg, de 32 a 33 i pico. Costarà el tros final! Sort que la sort i la força són amb mi avui, i em donen un bon final ben guarnit entre rieretes de fang i rius a travessar, que acaben d'arrodonir una jornada super-interessant i divertida. Quina moral i que bé poder córrer així. L'últim quilòmetre i mig és magnífic. A l'arriba m'animen la Mireia, guanyadora de la cursa de 15 km. com no podia ser altra, i el Pere. 4 hores 20 minuts xalant de la muntanya i de la competició adapatada a una altra realitat.
Un parell d'hores després celebraré aquesta victòria especial a nivell atlètic, assentat amb la dona en un buffet lliure japonès, que acaba de posar la cirereta al pastís del dia. I quin dia i que content que estic. Mil gràcies gent de l'Ardenya!